EL RELAT DE L’ENGANY
Un cop passada la cimera hispano francesa a Barcelona, ara toca vendre i imposar un relat interessat que nomes buscar manipular la realitat en benefici propi i del projecte que defensen i que sembla no es el de la ciutadania.
Trobem uns quants exemples del que esmento, la Marta Vilalta per Esquerra celebra que el moviment es ben viu, i excusa la xiulada a Junqueras amb una trobada que ja tenia prevista encara que lamenta els retrets entre independentistes, més enllà va Roger Torrent que considera la xiulada injusta ja que el líder va ser 3 anys a la presó per defensar l’autodeterminació. El mateix Junqueres enten que hi hagi gent enfadada ja que encara no hem aconseguit el que volem. Per la part espanyola el Ministre Iceta diu que l’independentisme està més dèbil i enfrontat que mai, qualificant la concentració de tret al peu, alimentant la teoria de la violència entre independentistes i la fi del procés. Pedro Sanchez per la seva part ens diu cofoi que la Constitució es compleix a Catalunya i compara la manifestació amb una ultra de dissabte a Madrid. Defensa una Espanya unida en la diversitat i lloa la seva agenda del retrobament que ha portat a la fi del procés.
La Marta celebra que som vius, quan la seva estratègia i enterrament de l’1 d’octubre nomes ha buscat entre d’altres coses desmobilitzar la gent que fins hi tot per primer cop va portar a no donar suport a la manifestació per la Diada, i excusar la xiulada i haver de marxar com abans els hi ha passat a altres lideratges repùblicans, lluny de fer-los reflexionar i buscar les causes s’inventa excuses per convertir això en una anècdota, que alhora Torrent ho reafirma i condemna amb la coacció sentimental de la presó, que es un xantatge que no es un aval per fe el que es vulgui, algú li hauria de dir. De fet Junqueras parla de no haver aconseguit el que volem i suposo que una part petita o gran de responsabilitat també serà seva.
Pel que fa la part espanyola, Iceta simplement abona el relat de la divisió independentista i el fracàs de reunir 30 mil persones emplenant del tot l’Avinguda Maria Cristina, que curiosament per les campanades de cap d’any l’espai era de 120 mil persones i ara per la Guardia Urbana 6 mil, tot un ridícul. Un relat que guia Sanchez i el relat de la fi del procés sense veure la realitat i comparant el feixisme amb l’independentisme, aquest es el seu nivell democràtic que també el demostra amb l’alegria del compliment de la Constitució, que per ell es per damunt de la voluntat popular i confon agenda del retrobament amb violència, repressió i imposició, tot molt digne d’aquesta democràcia plena espanyola.
El relat de l’engany.