EL RACISME DE LA LLENGUA
Ara que està de moda interessadament el debat del racisme, ahir per exemple en el debat de TV3 de les eleccions municipals a Barcelona amb els candidats de cada partit vam tornar a veure el poc respecte a la nostra llengua per part d’alguns d’ells.
Crec que la Televisió Pública de Catalunya en el seu llibre d’estil hauria de deixar ben clar si no ho fa que el català es la llengua emprada en la cadena i no permetre que el castellà es converteixi en una llengua utilitzada com si res.
Una de les funcions de la Televisió Pública es vetllar per protegir la llengua propia del País, recordo una llengua fortament atacada i amb l’engany del bilinguisme, arraconada per l’altra llengua dominant. Com deia ahir principalment tres dels candidats van utilitzar diversos minuts la llengua castellana per explicar els seus arguments o rebatre els contrincants sense cap mena de toc d’alerta i això demostra la situació on ens trobem.
No estem parlant de prohibir res, però si de protegir i fomentar la nostra llengua, que menys i aquí, veiem com hi ha desenes d’altres mitjans on el castellà es la llengua d’ús i evidentment qualsevol paraula en català seria vetada i en moltes institucions com podria ser el Congreso a Madrid prohibida directament, igualment i per majoria de tots els partits espanyols mai reclamada per la seva oficialitat a la Unió Europea.
Ara ens trobem que arrossegats per la dessidia dels nostres partits alhora de la defensa de la llengua, en aquest mitjà principal trobem tertulians en castellà, entrevistes sense fer traducció com tocaria i directament en castellà i debats on desacomplexadament els partits nacionalment espanyols utilitzen aquesta llengua sense pudor, arribant a límits hilarants com Ciudadanos i la seva lluita contra le català amb Arrimadas i ara amb Grau per exemple amb frases on barregen els dos idiomes forçadament sense que ningú els digui res, encara que sigui per llàstima.
De fet, aquesta permisivitat disfressada de normalitat no fa res més que perjudicar el nostre idioma, el que en una campanya a Catalunya i pel mitjà públic hauria de ser d’ús normal. Això ens porta a demanar a tots aquells que han aixecta el dit pel racisme mal entès, ara també ho haurien de fer pel racisme a la nostra llengua, encara que sabem que no ho faran ni els esperem, principalment, com dia perquè els nostres partits tampoc mouran un dit, més enllà de quatre promeses de campanya que el vent s’emporta amb rapidesa.
Es el racisme de la llengua.