EL QUE PODIA HAVER ESTAT
Josep Lluis Trapero cap dels mossos ha perdut la seva batalla amb la Consellera Nuria Parlon i abans del cessament ha presentat la dimissió. Ferran Lopez, el mateix que va portar el càrrec durant el 155 torna agafar les regnes del cos.
Trapero aquell comissari en cap que durant el procés i especialment a primera plana dels atemptats del 2017 ha marxat per la porta del darrera. Aquella roda de premsa i la famosa resposta a un periodista que volia les respostes en castellà “Bueno, pos molt bé, pos adios”. La seva popularitat i professionalitat el feia un heroi en el marc d’aquell procés cap a la llibertat i la forma d’acturar davant l’atemptat islamista tant per part del Govern com de la policia catalana va ser lloada i va demostrar que Catalunya podia actuar com un Estat amb una Espanya totalment fora de joc i amb dubtes més que raonables sobre la seva informació amagada del principal sospitós de la massacre.
Posterioment desprès del referèndum i davant la possibilitat de culminar el mateix, ja va deixar clar que hi havia un pla per detenir al President Puigdemont i complir les ordres de la Fiscalia. Aquí va perdre les opcions de fer creïble una policia de la gent, del poble al que ha de protegir i alineat amb una fiscalia de part i amb nul respecte a la democràcia. Si el seu compromís hagués seguit igual que els dels polítics, podia haver estat recordat com un heroi i passar a comandar les forces policials d’un Estat nou amb tot el que això comporta. Al final la seva restitució per complir compromisos de legislatura ha acabat com ha acabat i amb un Ferran Lopez, que conserva en el seu currículum haver estat amb el 155 per davant de la dignitat de la no col·laboració del cos i que ara evidentment pel socialisme torna a davant de tot, amb una espanyolització del cos, un allunyament de la gent, i unes dades falses de delinqüència que queden retratades amb els assassinats o altercats amb arma blanca que veiem dia si i dia també a Catalunya.
Parlon, una consellera del règim evidentment ha guanyat la batalla i continua la seva tasca per damunt de la democràcia i com a membre d’un Govern nefast en la gestió i nacionalment molt allunyat de Catalunya com ja sabíem.
Com va dir el mateix Trapero davant la seva dimissió, diria “Bueno, pos molt bé, pos adios”.