ALBERT CORTES MONSERRAT

L’entrevista realitzada ahir en horari de màxima audiència al President Montilla, nomes va confirmar la grisor que ja sabíem, amb un entrevistador com en Xavier Bosch, que no ens enganyem, no es la insistència de la Terribas, ens va deixar anar frases com que els catalans tenim dret a decidir, i que l’exercim cada 4 anys a les eleccions per escollir el Parlament, en una clara fugida d’estudi, que avui ha reblat en Corbacho, titllant l’estat propi de traumàtic, i assegurant que no seria un pas pacífic.  Tota una lliçó d’ètica democràtica.

Efectivament, el President va signar el decret de dissolució del Parlament, i la convocatòria d’eleccions, fent una defensa de l’obra de govern, i dels valors del tripartit enfront els personalismes de l’oposició. Diu que es una obra solida i irreversible. Ja per la nit, la polèmica entrevista a TV3, desprès de refusar una oferta del canal hores desprès de la retallada del TC. Ha valorat precisament la manifestació del 10 de juliol com un toc d’alerta, i els crits majoritaris d’independència com nomes una part. Ha defensat els debats cara  a cara per centrar la campanya en les dues formacions. També ha defensat els pressupostos de Zapatero, ja que diu compleixen la disposició d’inversions de l’estatut, i respecte el tema que se’l va veure més incòmode, ens diu que els catalans ja tenen el seu dret a decidir en les eleccions al Parlament. Per la seva part en Celestino Corbacho, candidat numero tres socialista, ha reconegut que es evident que Catalunya pot desconnectar econòmicament de l’estat, però titlla de dreceres les formacions que treballen per un estat propi, amenaçant que seria traumàtic, i podria comportar violència, ja que te una forta carrega sentimental, i els sentiments no es poden desendollar, fent una comparació amb un divorci sense acord mutu.

Realment TV3 va actuar amb deslleialtat, al traslladar l’horari de l’entrevista a màxim audiència, quan altres candidats recentment han estat entrevistats a hores intempestives. Dit això, varem sentir la grisor a la que ens te acostumats aquest president, que a cada pregunta aprofitava per criticar l’oposició, que va negar que hi hagués dues animes al PSOE-C, te força raó, la gran majoria es d’obediència clarament espanyola, nomes cal veure l’actuació dels seus 25 diputats a Madrid, o la defensa que va fer d’uns pressupostos estatals que un any més, no compliran el compromís d’inversions a Catalunya, cosa que sap perfectament el President, però tant li fa. Valorar la manifestació del 10 de juliol tant suaument, em sembla una temeritat, i enganyar a la gent dient que els crits que eren majoritaris tant sols eren una part, es un frau que un President d’un territori no pot cometre. Pel que fa al dret a decidir, es una burla constant, i un menyspreu dir que ja el tenim cada quatre anys, quan això son les normes mínimes de qualsevol democràcia, nomes faltaria. El dret a decidir que parlàvem era el del nostre futur, i aquest mai s’ha preguntat, i quan es fa en forma de consulta popular, en un sa exercici democràtic, ell no hi va anar a votar, i va recomanar no anar-hi en la seva població, amb una clara mostra dels seus conceptes de democràcia, posant per davant un text legal anomenat Constitució, per davant de la llibertat de la gent.

En Corbacho si que ha traspassat els límits del tolerable, ja que si no es tenen arguments per defensar la nostra situació actual, millor callar, però apel·lar els sentiments, i amenaces en forma de violència si Catalunya fos un estat propi, hauria de merèixer la reprimenda del President del seu partit, cosa que no farà, ja que tot s’hi val per menysprear aquesta opció.  Ja n’hi ha prou d’aquesta mesquines compulsiva, els sentiments no hi tenen res a veure, el dia abans i el dia desprès de la creació del nostre estat, aquests seguiran exactament igual, i com mana la democràcia la majoria haurà volgut aquest canvi polític, que la immensa majoria de la minoria evidentment acceptarà, com ha passat en molts llocs del món, i sense cap tipus de violència. Primer ens diu que econòmicament creu que es viable, i desprès pretén enganyar a la gent amb la por, nomes li faltava dir que els tancs entrarien per la Diagonal, per completar la mediocritat dels seus raonaments.

En definitiva, i agafant la paraula del President, el 28 N, podem decidir fer el canvi, però no de cares, sinó d’estat, i nomes depèn de nosaltres, les opcions hi seran, nomes cal decidir si volem seguir perdent quatre anys més enfangats o ens posem a caminar.