EL PSC DONA L?ESQUENA A CATALUNYA
S’ha acabat la comèdia, i l’executiva del PSC ha aprovat per unanimitat donar un cop de porta als interessos de Catalunya, al finançament, i al nou Estatut per no perjudicar a Zapatero i el govern socialista espanyol, amb una decisió que deixa enrere qualsevol ambigüitat anterior.
Recordem aquests 25 noms que el proper dijous llençaran a les escombraries la única arma de pressió de que disposava la Generalitat per negociar el nou finançament, i acotaran el cap de nou, confirmant què el seu objectiu principal es el govern Zapatero, i oblidant els interessos dels catalans com ja han fet molts cops, i dels seus propis votants, es el que anomenaríem uns autèntics traïdors que hauran trencat la unitat catalana en mil bocins:
Carme Chacón, Meritxell Cabezón, Ramón Ruíz, Sixte Moral, Daniel Fernández, Montserrat Colldeforns, Manel Mas, Lourdes Muñoz, Isabel López, Jordi Pedret, Meritxell Batet, Esperança Esteve, Joan Canongia, Carles Corcuera, Dolors Puig, José Vicente Muñoz, Francesc Vallès, Joan Ruiz, Lluïsa Lizarraga, Anton Ferré, Montse Palma, Àlex Sáez, Juli Fernández, Teresa Cunillera i Fèlix Larrosa.
Amb tot el cinisme que es mereixia la ocasió, l’hispano-addicte Miquel Iceta, ha dit que ho fan per no perjudicar els interessos dels ciutadans de Catalunya i Espanya, què es veuríem perjudicats per la inestabilitat política que es desencadenaria amb un no als pressupostos, i per no perdre els 4626 milions destinats a inversions pel territori tal com diu l’Estatut.
Ens diu que el 31 de desembre es improrrogable pel nou finançament, i què un altre incompliment donaria pas a una relació PSC-PSOE que mai tornaria a ser igual, per acabar dient que es deuen als ciutadans que n’espera fermesa, intel·ligència, i sobretot resultats pensant amb els interessos dels catalans, i no amb la incomoditat del PSOE.
Acaben de trencar la famosa unitat de que tant s’omplen la boca, es queden sense cap mesura per pressionar el govern estatal, i amenacen ridículament amb una relació diferent entre els dos si s’incompleix el tercer termini posat pel finançament, què tot fa creure que així serà, i on la nova relació m’imagino serà el canvi de sigles amb la caiguda de la C final, i l’afegit d’una OE què serà mes realista, torna a utilitzar la tàctica de la por amb la inestabilitat del govern, com si un canvi amb el PP governant fos mes perjudicial per Catalunya que el govern del Sr. Zapatero, i s’aferra a una gran mentida com es el compliment de l’addicional tercera de l’Estatut, què un cop mes queda en aquests pressupostos en paper mullat.
Acaba amb la fermesa que si que tenen alhora de votar sempre a favor de l’Estat, i en contra de Catalunya, amb el català, les seleccions, els pressupostos, i una llarga llista de coses que amb la seva submissió habitual i sense cap tipus de rubor confirmen dia a dia.
La noticia positiva es que al tensar tant la corda, s’han tret la careta que han portat tots aquests anys, i ni la seva manipulació dels mitjans com la què vergonyosament ha ofert TV3, on ha venut la noticia com una advertència del PSC al PSOE, demostrant que la nostra ha passat a ser la seva, com deia, ni això els salvarà de la vergonya de trair, ja no a Catalunya perquè evidentment la Chacón i els seus companys mai l’han tinguda com a prioritat, però si la confiança dels seus enganyats votants que molts no faran veure mes a galet.
Zapatero pot estar tranquil amb la seva sucursal catalana, ara tocaria a Esquerra demostra que el seu paper no es de mera comparsa en el govern català, però no ho farà ja què el poder enganxa molt i la dignitat molt poc.
Si quedes una engruna de fidelitat al país amb la votació del PSC dijous i l’incompliment al final d’any amb el finançament, la moció de censura amb aquest govern hauria de ser un fet, malauradament la fidelitat es escassa en els dies que corren, però la situació es pot fer irreversible i la societat civil tard o d’hora passarà comptes a tots aquests estafadors de les il·lusions del seus votants, i venedors de fum per evitar el que no volen sentir, un creixement de l’independentisme encara mes nombrós i irreversible.