EL PROGRÉS DE CIUDADANOS
Un cop més en Vicent Sanchis l’ha tornat a clavar quan deixa en evidència aquest pacte demanat i dit de progrés entre PSOE, PODEMOS I CIUDADANOS. Cap dels tres es podria atorgar aquesta paraula, si no actuen com a democrates i deixen decidir acordadament a Catalunya el seu futur. Si el progrés implica autoritarisme, nul·la democràcia i intransigència, allunyem de les nostres vides el progrés.
L’estrafolari concepte del «progrés»
Vicent Sanchis
En nom del “progrés”, la humanitat ha patit en els darrers segles una sèrie de calamitats encadenades. Progrés científic, progrés ecològic o progrés social han estat banderes d’humanització i evolució, però també, ai!, reivindicacions que sovint han encobert les pretensions d’un grup d’il•luminats, la justificació de líders miserables o l’error persistent de falsos regeneradors més temibles que el cavall de la pesta.
En aquest país, també i com a aportació autòctona a la confusió internacional, sovint la bandera del “progressisme” ha caigut en mans de sectors acomodats, més o menys il•lustrats i preferentment ociosos. A Barcelona, sobretot, i en altres ciutats com a rèplica tel•lúrica, durant dècades fills –o néts– de les famílies més benestants se n’han apropiat, del “progressisme”, i en nom d’una divisa tan noble han destil•lat autoodi, ressentiment social contra els seus, dogmatisme, anticatalanisme i classisme contra els que pretenien instruir. Tot això, sense abandonar les comoditats en què els han instal•lats l’estúpida providència o l’esforç dels seus antecessors. Quant de “progrés”!
Acostumats, doncs, a la tergiversació de la semàntica, a l’apropiació de causes nobles per part de gent innoble, no sorprèn gens el manifest que han signat a Madrid algunes associacions, “personalitats del treball i la cultura” –cultura no és treball?– i alguns despistats. Aquesta tropa, lligada políticament al PSOE, amb alguns desertors de l’esquerra més radical que sempre acompanyen un “ex” al càrrec que els defineix, demana un pacte entre el mateix PSOE, Podem i Ciutadans.
Un acord polític que porti “la regeneració democràtica” i que abordi “l’emergència social”. La intenció és lloable. Però els camins de l’infern n’estan empedrats. La pretensió de fer fora del govern Mariano Rajoy i el Partit Popular no es pot fonamentar sobre l’autoengany i l’error. El “progrés” que representen el PSOE i de Podem només es pot acceptar a través del contrast. La comparació amb el Partit Popular permet atorgar aquesta medalla a qualsevol. A qualsevol, menys a Ciutadans.
En què deuen estar pensat pintors com Antonio López, escriptors com Juan Madrid o humoristes gràfics com Antonio Fraguas per a considerar “progressistes” els mesozoics dirigents de Ciutadans? Ni Forges hauria de pretendre-ho en una de les seves vinyetes. De vegades les ganes poden més que el trellat. Potser fora de Catalunya Albert Rivera ha aconseguit enganyar algun despistat apel•lant a un regeneracionisme que no té res de republicà i sí molt de jacobí, però “les personalitats del treball i la cultura” no se l’haurien de creure i haurien de ser més espavilades. El patriotisme de Ciutadans recorda més al falangisme que al naturisme esperantista. Quan els signants del manifest demanen “un govern de progrés en sentit ampli” se’ls desboca l’amplària.
Si tots aquests senyors que han signat el manifest volen “progrés”, que demanen el mateix pacte amb l’independentisme català. Per a Espanya progressar de debò seria finalment reconèixer que no és cap “unidad del destino en lo constitucional”, acceptar les diferències nacionals que no es poden expressar plenament de fa segles en un Estat autoritari i abrasiu. Més “progrés” que l’assumpció de les pròpies intransigències no es pot trobar.
La sort per als progressistes de debò és que Podem i Ciutadans són incompatibles. Es repel•leixen encara més entre ells que el PSOE i el PP. Perquè tots dos pretenen ser els únics representants de “la nova política”. I encara que tots dos encarnen valors sovint revellits, la competència els esmola els ullals.
Gràcies als autèntics deus progressistes, no hi pot haver cap pacte entre Podem i Ciutadans. Per molt “ampli” que es pretengui el “progrés”. Proclama la tropa de Pablo Iglesias que Ciutadans ha estat procreat i alimentat per evitar que ells entrin al govern. És possible. Per evitar que ells entrin al govern i per impedir el progrés, que no necessàriament són equivalents.