ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL PROBLEMA DE LES URNES

Sembla increible, però ahir el Parlament va haver de rebutjar una moció del PP que pretenia paralitzar la licitació de les unes i material electoral, igualment es va rebutjar un altra per exigir no executar les partides pressupostàries per organitzar un referèndum. De fet Esperanza Garcia per part Popular va demanar deixar d’invertir diners públics amb operacions sobre el procés de sobirania i acusar el President català de generar violència per les seves darreres declaracions demanant aclarir en que consistia la força que l’Estat ha esmentat per aturar el Procés.

En una democràcia res de tot això seria una realitat. Demanar impedir unes urnes, demanar que la gent no voti i decideixi o demanar que un Pressupost aprovat sobiranament per la cambra que pertoqui no s’executi per qüestions ideològiques. Alhora insistir amb el diner públic per qüestions independentistes, te gracia venint d’un partit que a fet del diner públic, el diner de la corrupció i de l’enriquiment sense límit, apart el que ells diuen independència, es realment democràcia, i invertir diner públic per fer-ho possible, donar la paraula a la gent i complir amb el compromís electoral també seria el més normal, evidentment no a Espanya.

Pel que fa a la violència, faria bé Esperanza en escoltar les declaracions del Govern espanyol en mode amenaces i sense amagar el terme força per impedir la democràcia, o la banalització del nazisme per exemple per comparar-lo amb el dret a decidir de la societat.

En definitiva, la desesperació i el tot s’hi val per impedir com sigui una cosa tant simple com escoltar la població i donar-li la paraula per resoldre la seva reclamació defineix la concepció d’Estat de que parlem. Una estructura ancorada amb el regim anterior, on ha estat protegit i on la corrupció i la nul·la separació de poders han convertit un estat que hauria d’haver desterrat paraules com intolerància, xenofòbia o corrupció amb el seu pa de cada dia.

  1. El problema no són les urnes. El problema rau en no acceptar la llibertat dels altres, en voler censurar les opinions alienes i la lliure expressió dels pensaments.
    I el govern espanyol s’escuda en la constitució (que és prou clara en la negació dels referéndums [aquí es tindria de dir que el sr. Solé Tura va ser el capdavanter en contra dels referéndums, enfrontant-se al sr. Xirinacs… i al mateix sr. Fraga Iribarne!]) per negar aquest dret a la democracia.
    I a Catalunya hom pot ser espectador (quant no, protagonista) de les mentides, de la violencia i de les agressions que patim les persones que ens desviem del discurs correcte i acceptable pels poders. I violència també és tergiversar les paraules o el missatge que hom exposa als altres.

    Atentament

    1. La llibertat d’opinió es fonamental, però la meva recordo acaba on comença la de l’altre. Respecte a la Constitució hi ha molts juristes que discrepen que negui el referèndum. De fet hi ha mecanismes per fer-lo possible. Falla la voluntat política.
      Salutacions
      Albert

    2. Desconec les limitacions de la llibertat als altres que les paraules del bisbe de Solsona o el text “literal” (no les “segones lectures” que hom vulgui fer) de l’autobus d’Hazte Oir comporten.

      La Constitución española diu que la sobirania nacional rau en el conjunt del poble espanyol. Segons el text literal d’aquesta constitució no és possible que una part decideixi quelcom que afecta a la totalitat.
      Els mecanismes per fer possible els referèndums és la reforma de la constitució, però com vostè molt bé diu, no hi ha cap voluntat política per reformar-la en aquest aspecte.
      Si hom veu que l’Estat espanyol (mitjançant la Casa de Moneda y Timbre) ha negat la possibilitat d’un segell commemoratiu dels 500 anys de la Reforma luterana, com se li pot passar pel cap que deixi fer la més mínima reforma per possibiltar la independencia d’un territori que s’ha fet seu? I encara més sabent que sense Catalunya el projecte de “España” desapareix per manca de resurssos.

      Atentament

    3. La independència de Catalunya obligaria a reformar aquesta Espanya casposa i ancorada amb un sistema del passat. Des d’aquest punt de vista i per la ciutadania seria positiu. Evidentment per les el·lits no i d’aquí plora la criatura.
      Salutacions
      Albert

Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.