ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL PRESIDENT MONTILLA I L?EXPRESIDENT PUJOL

General

Aquestes dues personalitats, i en ple debat del finançament estant llençant uns missatges que guarden similituds però que contradiuen la seva trajectòria anterior.

El president actual afirma que amb el finançament està en joc el pacte constitucional, no ha aclarit la posició amb els pressupostos, i ha dit que donen suport a Zapatero per convicció i no per conveniència.

 

D’altra banda l’expresident Pujol ens diu que el país ha dir prou a l’engany, i el prejudici per sistema, i avisa que busquen que Catalunya es converteixi en una cosa residual que fa anys que ho busquen i especula amb una operació a gran escala contra Catalunya, amb humiliacions constants i un Estatut en perill de mort. Tot segui un expert en pedagogia a l’estat com ell afirma que ara aquesta ha d’esser a la inversa per retornar les coses a la normalitat.

 

Respecte al president Montilla, i el seu lema fets i no paraules, crec que de moment tant sols hi ha la segona part en aquesta negociació, però de la primera no se’n sap res, no es mulla mai respecte a la votació dels pressupostos, i mes enllà de quatre pujades de to la protecció a Zapatero es màxima, i com a home amb diferents càrrecs polítics en el seu historial hauria de saber que en qualsevol negociació s’ha de tenir alguna arma per utilitzar, i coaccionar l’altra posició en cas de que sigui inflexible com es el cas, aquesta son els 25 diputats, ja va sent hora de que defensin el país, i no un govern o un partit que l’únic que fa es posar pals a les rodes per frenar el desenvolupament català, aquella famosa frase a Zapatero “Te queremos mucho, però mas a Catalunya” se l’endura el vent, sinó es plasma a la realitat, hi ha moltes coses en joc i encara que sigui a contracor ell ho sap.

 

El president Pujol últimament denuncia l’engany i humiliació constant a Catalunya, i adverteix de les conseqüències funestes pel país que pot passar a convertir-se en una autonomia mes al servei de l’estat, veu que l’estatut es paper mullat perquè no es d’obligat compliment com demostra la data del 9 d’agost pactada pel seu Artur Mas, i renega de fer mes pedagogia en una paret on reboten totes les paraules.  Crec que en tots els seus anys com a President la situació d’espoli, descrèdit i engany era similar amb els diferents governs, l’estatut del 79 encara faltava acabar de desenvolupar-lo per la desídia exhibida des de Madrid, i la xacra de la solidaritat malentesa feria de mort el sistema del benestar català.  Tot això en el seu temps mai va ser denunciat per ell i el seu esperit de peix al cove, el portava a presentar les engrunes que des de Madrid es donaven com un gran triomf.  Tot hi així segueix renunciant a l’estat propi, i segueix creient amb l’encaix català a l’estat, jo li preguntaria que mes li fa falta per apostar per ser un estat normal, i deixar la dependència infantil per convertir-se en un adult responsable dels seus actes.

 

La influencia del conqueridor es molt gran en el derrotat, i la anestesia identitaria que va aplicar ell en el seu mandat es un granet mes de sorra per la causa de l’estat espanyol, es difícil preveure el límit que considera l’expresident perquè li sentim dir ja n’hi ha prou.  Espero no sigui massa tard.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.