ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL PRESIDENT ENS DIU QUE JA TENIM UN ESTAT

Sense categoria

Cada dia que passa, i s’apropa el 28 de novembre  descobrim coses noves, ara el President Montilla, s’erigeix com a portaveu d’una majoria catalana que avantposa el diàleg al xantatge,  i que vol desfer l’encanteri de l’independentisme, assumint que ja tenim un estat propi, que ens hi volem quedar, però amb un reconeixement nacional. Alhora el Partit Popular segueix anunciant les seves anades i vingudes del Tribunal Constitucional, per desfer el que el Parlament de fireta català aprova democràticament, tot un exemple de valors i respecte cap al poble que els tria.

Efectivament, el portaveu d’aquest suposat estat que volem una majoria, aspira a que aquest reculli les nostres aspiracions i voluntats. Va contraposar el peix al cove convergent a la Catalunya solidaria dels que es volen quedar, i el concert econòmic es veu insostenible per el conjunt de l’estat, alhora que creu que unes bones relacions, no es poden basar en el conflicte permanent o el ressentiment, i reclama la Catalunya solidaria dels que es volen quedar, i defensa l’exigència del seu diàleg amb la defensa dels nostres interessos. Per altra banda la Alicia Sanchez Camacho, ha anunciat recursos cap al TC per la llei del cinema i la llei de consum, ja que vulneren el dret dels catalans ha utilitzar la nostra llengua castellana, i s’ha de respectar la llibertat i els drets d’igualtat de les dues llengües oficials. Recordo que la llei del cinema simplement equiparava les dues llengües en les copies a meitat i meitat, i la del consum, protegia els consumidors per ser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin.

 

Algú li hauria d’explicar al President Montilla, que si vol defensar la dependència, com a mínim ho faci amb un mínim de dignitat, dir que ja en tenim un d’estat amb tots els escarafalls, es una burla a la població, ja sabem que estem per drets de guerra, no cal oblidar-ho dins d’un que precisament no entén de diàlegs, i molt menys d’escoltar les nostres aspiracions, i encaix en aquesta estructura.  Si que entén molt d’imposició i de pensament únic, i també de solidaritat, aquesta que reclama el President, i que es traduïda a l’Estat espanyol com a presa de pel o espoli sense fi, i que ens ha portat a baixar el nostre nivell de benestar  fins on ara ens trobem, i no gaudir del que generem, ja que la nostra solidaritat fa que d’altres ho gaudeixin per nosaltres. Alhora tenim un desenvolupament molt controlat, on peces claus com les infraestructures, els aeroports o les nostres comunicacions, son i seran clarament insuficients per obra i gracia d’aquest estat que es veu que ja tenim. Quan un te un estat, a la resta del planeta, es perquè normalment vetlla i cuida els teus interessos, quan no es així, com es el nostre cas, evidentment deixa d’interessar, i es converteix amb un llast que cal deslligar, i volar amb llibertat.

 

Pel que fa al PP i la seva xenofòbia contra la llengua catalana, demostra la seva baixa qualitat democràtica, i el nul respecte al nostre Parlament, i la sobirania popular que representa, quan cada llei aprovada, i que simplement vol assistir a un pacient greu com es la nostra llengua pròpia, principalment per culpa d’un altra imposada que gaudeix de tots els privilegis, va per la porta del darrer,a  i deixa fer la feina bruta al TC per tornar a la normalita,t i a l’objectiu de seguir amb una llengua de primera divisió i una de tercera, en nom d’aquesta falsa llibertat, que es veu consisteix, per exemple que jo no puc exigir en una empresa a Catalunya que m’atengui amb la llengua pròpia del territori, o consisteix en que jo veig retallats els meus drets, ja que una pel·lícula no la puc anar a veure amb el meu idioma, ja que la quota fins ara es del 4% insignificant. Aquesta es la igualtat que vol aquest parti,t que junt amb el PSOE-C i Ciudadanos, forma aquest nacionalisme espanyo excloent, que no vol saber res de cap identitat o cap llengua que no sigui la seva.

 

El dia 28 de novembre pot ser el primer pas per canviar tot això , esta a les nostres mans, i les paperetes de Reagrupament estaran en els col·legis electorals, i si no us agraden, les de Solidaritat, però cap vot independentista pot fugir d’estudi, aquesta propera legislatura, fora complexos, i ha de ser el pas previ a la declaració unilateral d’independència. Ja n’hi ha prou de fer el joc a aquells que ja tenen ara un estat que defensen i imposen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.