EL PREMI PLANETA: UN HOOLIGAN DE LA LLENGUA CASTELLANA
Ahir es va entregar el Premi literari Planeta 2008 que va ser guanyat per Fernando Savater, amb l’obra “La hermandad de la buena suerte”, i que dona la idea del perfil ideològic que es respirava en aquesta entrega.
Aquest escriptor i catedràtic de filosofia a la Universitat Complutense de Madrid, ha destacat apart de la literatura, per formar par d’associacions de caràcter espanyolista com el Foro de Ermua o Basta Ya, que aprofitant les víctimes del terrorisme les han utilitzat pels seus deliris contra qualsevol diferencia identitaria a l’estat espanyol. També pertany al partit Union de Progreso y Democracia de Rosa Diez ,amb un caràcter totalment xenòfob pel tot el que no sigui la seva idea de l’estat, la seva llengua i cultura.
En les seves xerrades ens parla del nacionalisme com el mal de tots els mals, excepte l’espanyol esclar. Defensor a ultrança de la Constitució i la unitat de l’estat amb la vella trampa de la humanitat universal, per ridiculitzar les peticions de possibles nous estats.
La presentació de UPD amb noms tant esperpèntics com Albert Boadella i la mateixa Rosa Diez, dona ideal del seu tarannà, i amb aquests i altres suposats intel·lectuals va impulsar el Manifiesto por la lengua comun, tota una apologia contra les llengües en teoria cooficials de l’estat amb la cantarella que els individus tenen drets lingüístics i els territoris no, criticant la immersió lingüística a Catalunya per sentir amenaçada la llengua per ell comuna, el castellà.
Aquesta mentalitat totalment desacomplexada del seu concepte d’estat amb una idea, una llengua, i posant a la resta en situació de desavantatge i sense els mateixos drets sembla ser per decret diví pels segles dels segles, li ha estat atorgat el premi, que amb personatges com aquests crec que pot perdre força prestigi, i denota les preferències de la família Lara cap a l’espanyolisme mes ranci i nociu que podem trobar.
Cal desemmascarar aquests personatges que amb un estat al darrere son capaços de difamar constantment qualsevol diferencia ideològica, i menysprear una llengua simplement perquè no es la seva i no la volen mai al nivell del castellà.
Respecte a les seves opinions politiques, si escoltem les autentiques barbaritats que ha arribat a dir la Sra. Diez crec que no son dignes de cap intel·lectual sigui del signe que sigui, i menys d’un de pa sucat amb oli com aquest ple d’odi a la diferencia, i amb tuf de feixisme convulsiu a les seves venes.