EL PLA DE SANCHEZ
Està molt el pla del PSOE amb Catalunya amb la col·laboració entusiastas d’aquests falsos progressistes i els partits catalans amb intencionalitat de tornar al peix al cove i fugir de tot el relat dels últims 7 anys.
Veiem el Ministre hooligan Josep Borrell insistint amb el mantra del nacionalisme ranci i el seu relat de fantasia amb uns carrers a Catalunya amb enfrontaments constants i com diuen a Ciudadanos constantment, una societat dividida. Alhora veiem a Miquel Iceta donant la raó un cop més a Borrell i avalant la teoria per la qual s’ofereixen com a garants de no arribar a aquesta mena de Guerra Civil imaginaria. La ministra Batet aprofundeix la ferida negant un cop més en aquesta hipotètica reforma constitucional encabir el dret a decidir dels catalans amb el meravellós argument que no hi cap en gairebé cap Constitució del món.
Son nomes uns exemples, però marquen el rumb del que no canvia mai. El cinisme de Borrell avalat per Iceta i aquest clima de violència a Catalunya que tant ha estat pregonat hauria de ser motiu de cessament immediat, ja que no es pot jugar amb temes tant delicats i interessats que saben perfectament que son mentida sobretot el líder socialista català. Ells saben perfectament que la violència a Catalunya nomes ha vingut de les forces policials espanyoles incontrolades reprimint la població sense mirament al més pur estil de les Dictadures i amb el lema de “a por ellos” com a tàctica. Alhora el trist i brut discurs d’Arrimadas i companyia sense dir res dels ultres falangistes que atemoreixen els nostres carrers amb barra lliure i insistint amb aquesta ruptura que pel seu poc tarannà democràtic no entenen que es pluralitat i que en una democràcia a diferència d’una dictadura es normal, sa i madur que una societat tingui diferents punts de vista sobre un mateix tema.
Per altra banda veiem com Batet un cop més i amb excuses frívoles nega el dret a decidir d’una societat que simplement vol exercir els seus drets i que ella teòricament hauria de representar i a la que nega el seu paper cabdal, ja que les lleis, institucions i representants hi son bàsicament per servir a la societat que representa i aquesta no pot ser ignorada, ni menystinguda com fa amb actituds un cop més que oloren altres règims molt enquistats al sistema espanyol.
De fet, alguns encara parlen d’unilateralitat la decisió de la gent amb el seu vot, quan es el més plural que hi pot haver. Ho diuen els defensors, aquests si de la unilateralitat i imposició com a forma de Govern i relació amb la gent.
El pla Sanchez amb Catalunya es aquest i no veig la diferència amb l’anterior.