Aquest dissabte llegint les portades del diaris, veig que totes van plenes del pla B del govern català, per si fracassa el pacte fiscal, podria ser una noticia interessant, però a mesura que la lectura va avançant la sensació de vergonya aliena es va apoderant del lector i pensa que, o be ens prenen per idiotes totals, o be hem decidit viure en un espai virtual on tot es possible, i on els nostres representants ens volen vendre un engany o frau històric que no podem permetre de cap manera.
La fantasia es la següent, el juliol es vol aprovar el pacte fiscal al Parlament, al desembre d’aquest mateix any presentar-lo a Madrid, i amb la negativa ja anunciada, obrir un escenari amb una consulta sobre el mateix pacte a la població o eleccions anticipades amb la hisenda pròpia en el programa, en aquest segon cas desenvolupar la llei de la nostra hisenda al marge de la legalitat espanyola, i fer un acte de sobirania per poder recaptar tots els nostres diners amb la clau de la caixa en el nostre poder, aquest es el pla B, i francament es vertaderament inversemblant, i una presa de pel que de cap manera, si es que el poble mante una mica de dignitat podem permetre.
Realment, i descartant la hipòtesi de que creuen que la gran majoria de la ciutadania catalana es idiota total, veiem que davant l’ofec de l’estat espanyol econòmic, que ara es complementarà amb aquesta recentralització de competències que deixarà l’autogovern català en molt poca cosa. El pla es seguir perdent el temps amb un pacte fiscal sense cap futur, i que hores d’ara, i encara que sigui de portes endins ningú creu que pot ser possible, esperar amb una pèrdua de temps irresponsable i intolerable fins el desembre, per rebre l’enesima negativa amb aquest pla inviable, un cop passat per aquesta vergonya per un govern que se suposa treballa pel país, i ens ofereix una consulta sobre el mateix tema, que francament seria esquizofrènica, ja que precisament qui ha de validar aquest pacte ja ha dit que no, i per tant no te cap sentit sentir la veu de la població, es com si de petit, els teus pares no et deixen sortir un dia amb els teus amics, i decideixes preguntar llavors a tots els teus amics, seria totalment absurd, i sembla que no entenguin que la legalitat espanyola es la que es, i que el nostre paper es totalment secundari. Per altra banda l’alternativa no es molt mes galdosa, unes eleccions i crear la hisenda pròpia, però amb quin estat de dret al darrere, qui el validarà, una llei abocada al TC o totalment inútil, ja que el nostre paper es dins la LOFCA, i som i serem de regim comú pels segles dels segles, no crec que sigui tant difícil d’entendre, d’això en diuen un acte de sobirania, jo en diria un acte d’imbecil·litat i de vergonya, per intentar un altre cop fer veure una cosa que realment i dins el sistema que no volen trencar mai ho serem. Això no es un pla B, ni res. Un govern i un president responsable hauria de veure que nomes hi ha un camí per sortir de l’atzucac, i es crear la nostra pròpia legalitat, i aquesta nomes es crea amb un estat propi, i on la pedagogia interna i el treball a nivell internacional hauria de ser la base de la feina del govern de la Generalitat, hi ha una majoria suficient al Parlament, i no hi ha un altre sortida, el que ofereixen sembla una tàctica per anar passant el temps, esperant temps millors o per acabar com va acabar el Pla Ibarretxe, una nova derrota, i arronsar-se senseremei, deixant la nació sense esma i deprimida.
En definitiva, no som estúpids, no volem cap consulta de pactes fiscals, no volem cap hisenda pròpia sense un estat de dret al darrere que la validi, i volem un estat per sobreviure com a poble, i poder gaudir de tot el que tenen els estats normals.