ALBERT CORTES MONSERRAT

En un auditori d’escolars de sisè de primària, José Antonio Ortega Lara, ex-funcionari de presons, segrestat per ETA, i ex-militant del PP, junt amb la Presidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre, han expressat els seus pensaments delirants, que no tenen cap sintonia amb la realitat.

Es tractava d’un homenatge a la Constitució, i han expressat que els espanyols no han de permetre que els terroristes ni els intents separatistes destrueixin Espanya, posant al mateix nivell els dos termes, i assegurant que no ho aconseguiran ja què creuen en els valors democràtics, cosa que Aguirre ha corroborat dient que en nacions lliures i democràtiques com Espanya, hi ha gent que no vol que els espanyols siguin lliures, ja què no toleren a ningú que no pensi com ells.  Per arribar al deliri màxim dient què per desgracia les societats lliures i obertes com l’espanyola, on es garanteixen els drets fonamentals son l’excepció en el món.

 

Realment si no fos real fa riure per no plorar, aquests dos personatges hereus del franquisme i que amb els seus deliris de grandesa, segueixen el seu alliçonament a les noves generacions que evidentment perpetuen aquest odi a Catalunya, i faciliten aquesta incomprensió que ja be de lluny i què si amb tota la pedagogia establerta no ha canviat, difícilment ho farà.

 

 

Amb la demagògia habitual segueixen barrejant independentisme i terrorisme en una mateixa cosa, ja que per ells persegueix el mateix fi, què es la modificació d’aquest imperi sagrat que tant defensen, per altra banda persones que en el seu partit, tenen antics ministres de la dictadura com Fraga que fa pocs dies deia que Franco no va ser un criminal, poques paraules es poden dir mes.

 

El tema dels valors democràtics i les nacions lliures i obertes que respecten els drets, oposats als que no toleren que ningú no pensi com ells, ja es de jutjat de guàrdia, ja què un estat denunciat per organitzacions dels drets humans per tortures, que prohibeix partits polítics per motius de pensament, què no vol investiga els horrors del franquisme ja que la transició va ser una farsa, què no permet consultes populars en els seus territoris, i per tant el dret a decidir de la població, què conserva per les nacions com Catalunya un tracte totalment colonial en forma d’espoli econòmic i agressions culturals habitualment, i què els seu sistema judicial totalment polititzat i corromput pot deixar sense efecte lleis orgàniques aprovades en referèndum entre moltes altres coses, per sort, i com diuen ells, i almenys en la Unió Europea veritablement son una excepció a la regla.

 

Això es el que sembren els polítics estatals a les properes generacions, aquesta demagògia barata què sempre te els mateixos objectius, i on els nostres encara no s’han cansat de picar en un mur infranquejable, i què només porta a l’atzucac on ens trobem,  i d’on només sortirem si no apel·lem mes al famós seny català, i deixem anar una mica de rauxa per allunyar-nos d’aquesta teranyina que ens envolta, i què mai ens portarà res de bo.