EL PATRIMONI SOCIALISTA DE LA CATALANITAT
Els diferents candidats a liderar el partit socialista a Catalunya, van deixant els seus missatges, i sembla que competeixen per veure qui la diu més grossa, des de l’alcalde de Lleida Àngel Ros, que parla del partit com a patrimoni de tot Catalunya, i altres com Pere Navarro que no parla de diferents sensibilitats, sinó d’una evolució que l’ha convertit en la síntesi de totes elles, i es considera el campió del catalanisme. Per no parlar d’Iceta, i la seva falsa renovació amb el conte de la unitat per bandera, en un procés que vertaderament fa riure amb la seva candidata a les eleccions espanyols Carme Chacon, volent competir amb el seus visques a Espanya per liderar el partit a Madrid.
La discussió política de Ros, Elena, Iceta i Navarro, sembla que li volen donar una transcendència que englobi tot Catalunya. El primer proposa un debat a l’abast de tots els mitjans de comunicació, i vol connectar amb tots els progressistes del país, ja que el partit es patrimoni de tots. Navarro diu que si algú es considera més catalanista, que ell que doni la cara, i parla de que no hi ha blocs ideològics ja que ha sintetitzat totes les tendències, l’alcalde de Terrassa, diu que no existeixen espais perifèrics i centrals, tot hi reconèixer la baixada fora de l’àrea metropolitana. Iceta parla d’unitat com a recepta, i parla no de grup propi, sinó de poder decidir en temes puntuals singularment, i defensa el paper fet a Madrid.
Realment, sembla que cada dia la vulguin dir més grossa, aquest partit ha estat un frau per Catalunya des de 1978 fins ara, mai ha estat prioritari per ells els interessos catalans, i sempre han actuat com una apèndix de Madrid, amb èpoques més descarades i altres no tant, ara precisament estem a les primeres, i aquesta falsa transcendència que li volen donar es falsa, ja que es un partit amb clara decadència, i que simplement forma part d’aquest bloc nacionalment espanyol junt amb els populars que es presenten en el territori català. Parles de ser un patrimoni, quan senzillament son un partit mentalment lluny d’aquí, i un autèntic fracàs en la seva època de govern a Catalunya amb el president més gris de la historia, en la persona del Senador Montilla, que ha faltat al respecte al mateix càrrec. Parlen dels progressistes, un terme que sempre m’ha fet gracia, ja que suposo que tothom vol el progrés del seu territori i la seva gent, i ningú esta en disposició d’acaparar aquest fals mot amb pretensions que van molt més enllà de les seves possibilitats, i que cada cop enganyen a menys gent. En Navarro parla de la catalanitat del partit, no se on l’ha vist, nomes cal veure l’actuació a Madrid dels seus 25 inútils diputats, per veure molt clar que no els tremola el pols alhora de renunciar a Catalunya, i posar-se al servei del PSOE i l’Estat espanyol per davant de tot, per tant la síntesi de totes aquestes tendències els han portat a un nacionalisme ranci espanyol, que es l’altra cara dels populars, i lògicament els porta a treure vots en una àrea amb molta emigració espanyola, però poca en la resta del territori on la identitat catalana es més marcada. Iceta ens vol tornar a prendre el pel amb un grup propi, que clarament no volen ni demanaran, ja que la seva proposta esperpèntica no s’aguanta per enlloc, i son PSOE clarament, i nomes com a aparença electoral alguna cosa més. Aquesta vella guàrdia evidentment no pot representar renovació, i ha d’assumir la davallada, i no fer com Obiols a Brussel·les no donant suport a la oficialitat del català, i donant la vertadera imatge d’aquest partit contra els interessos catalans per bandera.
En definitiva, una bona comèdia d’un partit que cada cop més gent veu més clar quins son els seus objectius, i evidentment son molt distants als interessos dels catalans per millorar el seu futur, i si un llast del passat.