EL PARTIT DE LA DISCÒRDIA
El partit Catalunya-Palestina de futbol sembla que ha arribat on nomes podia arribar, mès enllà de la seva propaganda i insistència en el tema hi ha la realitat i aquesta de moment comporta afrontar no la fantasia, sinó la seriositat.
El partit s’havia de disputar a l’Estadi Olímpic de Montjuic, però ara veuren que el elevats costos de lloguer fan que la Federació pensi en camps més petits, cosa que les organitzacions pro-palestines ho rebutgen. Un cop s’ha acostat la data 18 de novembre i davant l’absència de camp i la venda i promoció d’entrades aturada han saltat les alarmes. Realment el cost del lloguer son uns 600 mil euros i no estava previst als pressupostos, per tant la possibilitat de trasllat no agrada a les entitats palestines. De moment Act X Palestine ha habilitat una prereserva d’entrades i han exigit la disputa del partit i que sigui a l’estadi Olímpic per visibilitzar la seva importància. De fet els Comuns al consistori ja van demanar a l’Ajuntament que cedis gratuïtament el recinte per posar l’esport al servei de la dignitat humana.
Cal dir que dins la creació per part de l’alcaldia de Districte 11 Ciutats de Palestina un fons per diversos projectes a Palestina des de Barcelona ara podriem afegir aquest regal en forma de recinte gratis. Tot això d’esquena a la ciutadania i en nom de no se sap ben be que apart de la tàctica política sense consulta a la ciutadania. Tot un desgavell, abans d’accions de cara a la galeria cal veure el que i el com i sobretot com es juga amb el diner públic alegrement. Si el tema del Districte ja es denunciable i un frau per la gent, ara toca el partit de futbol on associacions pro-palestines és permeten el luxe d’exigir com si tinguessin tot el dret per damunt de tothom i alhora els Comuns els hi hauriem de preguntar si els 600 mil euros també els haurem de pagar entre tots o com funciona això, i també si un altra causa justa també podria gaudir dels mateixos regals o nomes son les causes que a ells els interessen pel seu rèdit polític.
Realment un nou nyap on la imatge de Catalunya no se si es la que la majoria de la seva ciutadania vol veure reflectida en el món o nomes la de quatre polítics que per les seves promocions personals o de partit ens volen fer empassar i que en un futur sempre quedaran sense esborrar i desprès ens apel·laran al sentit d’Estat, que lògicament no és anar amb el lliri a la mà, ni oferir compromisos que despres no et convinguin.
El partit de la discòrdia.