ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL PARLAMENT DEIXA EN VIA MORTA LES ILP PER UN REFERÈNDUM

Sense categoria

La mesa del Parlament,un cop més no ha admès a tràmit la iniciativa legislativa popular a favor d’una llei per convocar un referèndum d’autodeterminació, i una vegada més amb l’argument de que no  entra dins les seves competències, com ja ha fet altres cops en els últims temps. Les contradiccions d’una cambra que dona suport a les consultes no vinculants,o que s’ha pronunciat varis cops a favor del dret a l’autodeterminació, però que no vol que la ciutadania prengui la paraula,i ordeni als seus representants que els consultin sobre aquest tema, definitivament es una via morta.

Aquesta iniciativa presentada pel grup promotor de les consultes que s’han celebrat a 554 municipis,i que ha obtingut el mateix resultat que les altres, amb la causa d’inadmissibilitat per la falta de competències de la Generalitat en el tema. Els impulsors creien que podria prosperar pel suport notable de CIU a les ultimes consultes, cosa que consideraven un argument de pes, junt amb l’aval de 850 mil votants a les consultes, recordo que la composició de la Mesa dona 4 diputats a CIU, per 2 del PSC i 1 del PP. De fet la legislatura passada una IP va obtenir el suport necessari,  i desprès el Consell de Garanties estatutàries amb majoria nacionalista espanyola gracies a Esquerra,ho va trobar fora del marc legal, cosa que va revocar la decisió anterior,i la rectificació de CIU i ICV, en canvi no s’ha arribat a un acord per una declaració institucional a favor de Bildu.

 

Realment,es molt contradictori dona suport a unes consultes de caràcter no vinculant sobre el tema de l’estat propi, o cada cert temps com un ritual sense sentit donar suport al dret dels pobles a l’autodeterminació, i precisament quan mitjançant l’instrument de les iniciatives populars, es vol recollir el suport ciutadà a instar als seus representants a fer una llei per un referèndum vinculant, mai sigui procedent per admetre a tràmit, emparant-se amb les magres competències de la cambra en aquests aspectes. Es molt lamentable que les opinions de la ciutadania siguin coartades sense recança pels nostres mateixos representants, segurament per por a la democràcia, i al vertader suport a un tema que saben que tard o d’hora estarà en el camí, però que degut a la seva covardia i interessos els produeix un gran pànic, i deixar en res les teories de que una majoria no li preocupa aquest tema, i deixar-los entre l’espasa i la paret.  Que partits com PSOE-C i PP estiguin en contra de la democràcia no es gens estrany, ho han demostrat amb el tema de l’esquerra abertzale, o amb la seva postura a les consultes abans esmentades, no es res de nou, ara be CIU, amb la seva majoria tenia la clau per deixar de banda unes competències que sota la legalitat espanyola mai tindrà, i fer una actitud coherent  amb les declaracions de líders com Jordi Pujol o Artur Mas, sobre les consultes o el dret a decidir dels pobles, que finalment quan es tracta de visualitzar el suport amb la ciutadania, i fer pressió nomes es troba una negativa per resposta, igual que en el seu dia va fer Esquerra, i el seu representant Ernest Benach, alhora president del Parlament amb el tripartit. Paraules per un costat, que mai van acompanyats dels fets necessaris per donar un pas per la llibertat dels pobles, i sobretot per la democràcia participativa que mai pot dependre d’una legalitat com l’espanyola, que te les mancances democràtiques que te.

 

En definitiva, una nova oportunitat perduda per deixar el Parlament en el lloc que li pertoca, i no amb una institució de fireta sense cap valor ni poder real per ser els nostres vertaders representants, i no els representants dels interessos covards de cada partit català, que ni tant sols poden condemnar unitàriament el frau electoral basc, validant aquesta cambra de fireta.

  1. Bon dia Albertet, potser ja és hora que ens donguem compte tots els indenpendentistes que la majoria de catalans no volen la independència i que això, ens agradi o no, es reflexa al nostre Parlament. Hem tingut mil i una ocasions per a demostrar capacitat i valentia per afrontar la situació i no ens hem ensortit.

    A partir d’aquí, només veig la opció que tots i cadascún de nosaltres estudiem la carrera  psicologia, pedagogia o com es vulgui dir, i aplicar aquests coneixements per explicar als catalans les avantatges de ser un estat. Aquesta opció s’està fent i crec està donant els seus fruits (darrera assemblea), però és un procés molt lent, potser massa lent pel ràpid que passen els esdeveniment en el món actual, però al mateix temps és el procés més sòlid i segur per alliberar-nos amb el vistiplau d’Europa. Quan el jove aturat fill d’inmigrants d’un barri qualsevol de la perifèria de Barcelona, simpatitzant del R. Madrid, que està tot els dia al carrer i el cap de setmana surt de marxa per evadir-se, entengui que la única solució econòmica als seus problemes és la independència, no hi haurà Déu que ens aturi.

    Altrament crec que és com tirar-se pedres a nosaltres mateixos, no avançar i confronar-nos.

    Gabriel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.