ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL PARLAMENT DE LA SENYORETA PEPIS

Sense categoria

 

Ahir es va confirmar, si es que calia les misèries del nostre Parlament, amb un caos en la votació de resolucions, i sobretot amb la petició de retirada d’un ple totalment inútil sobre la reforma constitucional, ja signada i segellada, i que Solidaritat amb bon criteri ha demanat no discutir, ja que es una simple tertúlia de cafè que per suposat no correspon fer a la seu del nostres representants. Aquesta espiral de demagògia per mantenir una situació insostenible com es la catalana, fa que arribar a situacions com aquestes, i una aprovació de suport al nou pacte fiscal per recaptar i gestionar tots els nostres impostos, quan se sap que qui ho ha d’aprovar ja ha dit que no, i quan no es fa una condemna explicita del nostre vertader mal que es l’espoli fiscal, aquest es el país que tenim.

 

El ple sobre la reforma constitucional finalment es celebrarà, recordo que va ser demanada per ERC, ICV, C’S, SI i Laporta fa setmanes, i on complien el fet de ser 27 diputats, o sigui la part de ser una cinquena part dels parlamentaris, però ara Solidaritat ha retirat els seus 3 diputats de la petició, al considerar que s’hauria de desconvocar ja que la decisió a Madrid ja ha estat presa, i no val la pena seguir perdent el temps debatent una llei que ja ha estat aprovada i signada pel Rei, el caos ha estat total, i finalment la Mesa ha comunicat que tant sols la petició de dos grups o una cinquena part de parlamentaris podrien demanar desconvocar el ple, i per tant es celebrarà. Per altra banda les 101 resolucions presentades per votació pels diputats solidaris junt amb les dels altres grups, han creat un altre caos a la cambra, ja que no hi havia una guia de votacions, i el temps estimat per un diputat a resoldre tot el tema es calculava en 50 hores, pel que s’ha ajornat el ple. Cal destacar que el Parlament ha aprovat l’aposta pel pacte fiscal amb el vot contrari del bloc nacionalment espanyol format per PSOE-C, PP i Ciudadanos, i apart ,l’aposta per una tipus de consulta sense permís de l’estat per donar-ho a la decisió de la ciutadania.

 

Realment lamentable que la nostra cambra regional de representants, tot hi fer veure que decideix, i mirar cap un altre costat en molts assumptes, arribi a aquests límits d’hipocresia, no te cap sentit no voler debatre el tema abans de ser efectiu a Madrid, i ara un cop decidit, signat, i en vigor amb la total exclusió de qualsevol grup que no siguin els populars i els socialistes, es vulgui debatre, suposo per netejar consciències. El cert es que no hi ha res a dir, aquest es el sistema espanyol, no hi ha cap pluralitat, ni cap encaix possible, i ara que s’ha manifestat amb tota la cruesa, un parlament de segona com es hores d’ara el català res hi pot dir, es una presa de pel a la ciutadania i a la mateixa institució, si es vol fer una tertulia, per això ja altres llocs més indicats, i on privadament es pot parlar de tot, ara be, a la cambra de representants s’ha de procurar ser serios, i com ha denunciat en aquest cas Solidaritat, això nomes reflecteix el nostre nivell polític acceptat per la majoria. Per la seva banda, la mesa del Parlament no pot arribar a un colapse pel nombre de resolucions a votar, i te que demostrar que esta a l’alçada d’un lloc serios ,i actuar com a tal, ja que amb els nostres diners han de fer efectiu uns càrrecs de responsabilitat que no admeten la riota de tothom, com ha estat aquest cop. En el tema del pacte fiscal, el tema de la consulta ja hauria d’haver sortit del govern, i no forçat per les circumstàncies, ja que com va dir en Puigcercos, procurem fer errades noves i no repetir les velles, i la tàctica del gat per llebre ja la coneixem, si no es el concert econòmic, i a la població li queda una mica de dignitat s’ha de dir no, i assumpte resolt, també ha quedat reflectit que el tripartit espanyolista no vol administrar i recaptar tots els nostres impostos pel nostre benefici, cosa que sentiments nacionals a banda, hauria de fer reflexionar els seus votants, i per últim, aquesta cortina de fum condemnada al fracàs es una mostra més de la categoria dels nostres representants, que no son capaços de fer el pas que el país necessita.

 

En definitiva, una bona nota per Solidaritat ,que ha posat un cop més en evidència la misèria autonomica catalana, i la seva manera d’actuar.

 

 

  1. El Parlament riota, el pacte fiscal enganyifa,
    i l’assassinat de la llei del cinema.

    Al
    nostre Parlament -regional i riota- no sols el trepitja el “Tribunal
    Constitucional Español” sinó que també ho fa l’actual President de la
    Generalitat de Catalunya.

    Vergonya pels votants d’aquest senyor
    que s’ha carregat sense miraments la Llei del Cinema que el Parlament
    Català va aprovar per majoria durant la passada legislatura.

    Vergonya
    pels votants de Ciu i misèria per tots els catalans, quan el Sr. Mas
    va triar el Sr. Mascarell del PSC per portar el departament que ara
    s’ha carregat aquesta llei, misèria i engany per a tots quan aquest
    nyap encara el venen com un gran èxit!

    “El 2017” podrem veure la
    Ventafocs i els “enanitos” en català i si no anem al cinema les Majors
    ens castigaran i -ja ho han insinuat- ens diran prou de català per
    dolents!

    El gran pacte assolit a l’estil dels que Ciu ens té
    acostumats ha enviat el 50% de Cinema en Català i l’obligació de les
    Majors a fer punyetes!  … Que els catalans es fotin, amb un 35% ja en
    tenen prou …!

    Tot això em recorda aquelles negociacions de
    Pactes Fiscals de Jordi Pujol que s’allargaven i s’allargaven amb un
    … “ara ja arriben” “si si, ara ja arriben” que si, que si, que ara ja
    arriben” … i al final arribava una misèria de diners que no
    corresponien a quantitats significatives ni a cap compliment dels
    pactes … sempre amb excuses de mal pagador per totes bandes!

    Prou d’això! Prou de vergonya! Prou de misèria!

    Deu ser imprescindible que caiguem més avall encara!

    El
    nostre Parlament i el govern de la Generalitat cada  vegada poden
    amagar menys la seva condició colonial, i al no imposar-se i trencar amb
    Espanya esdevenen institucions decadents.

    Salvador Molins (BIC-CA)

  2. Doncs bé , els catalans som com som, que hi farem! , som porucs i cagadubtes.  Primer, perquè tenim que ser  bons escolars i aprofitar el temps , desprès ,perquè tenim que trovar feina , i quan la tens, sigues obedient , disciplinat i no et busquis “problemas” , fes casa i tingues fills, llavors, ja estas atrapat en el sistema. Las responsabilitats familiars , socials i culturals , han fet de Catalunya una societat civil de majoria conservadora , per això els politòlegs catalans es reafirmen en la teoria de que sense CIU., no és possible canviar res, al meins fins que la economia ja no sigui sostenible.

Respon a M. Farr Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.