EL PAPER DEL BORBÓ
Ens diu Jaume Asens que si el Borbó no signa els indults quan arribin es saltaria la Constitució. Es nomes una de les moltes reaccions a les paraules d’Ayuso a Colon aquest diumenge preguntant pel paper del Rei en els indults.
Asens diu que les paraules de la presidenta madrilenya, posa en un lloc incòmode al monarca, ja que si signa es convertirà en còmplice a molts ultres, però si no ho fa se saltarà la Constitució i hauria d’abdicar per il·legalitat constitucional. Iceta per la seva banda diu que les declaracions d’Ayuso poden erosionar la figura del Rei ja que ell no pot opinar i nomes ha de sancionar i signar el que emana del poder executiu o legislatiu, parlant dels indults en forma de curar ferides.
Realment increïble i miserable les reaccions d’aquest polítics amb el Borbó, tractant les declaracions d’Ayuso sobre el mateix, com si fos exemplar en les seves funcions fins el dia d’avui. Aquesta tria que Ayuso li posa damunt la taula, el monarca ja la va fer el 2017 trencant la Constitució i el seu mateix paper, es va posicionar clarament amb els “a por ellos” i va abandonar la ciutadania catalana. Aquell escàndol i aquell discurs de la vergonya sembla que Asens o Iceta l’han oblidat. La figura no es pot erosionar, ja que ho està completament i sense remei. Diuen que no pot opinar i simplement sanciona, si ens tornem a remetre el famós discurs de fa gairebé 4 anys, evidentment la opinió era el seu contingut.
Per tant el monarca d’incomoditat res de res, ell solet va dimitir de les seves funcions sense cap respecte a la democràcia. De fet la seva figura ja d’entrada no va respectar cap standard democràtic, ja que el Dictador va nomenar el seu pare com a cap d’Estat i posteriorment com la cortina de fum per deixar enrere la Dictadura estava sota la supervisió dels mateixos, la figura va quedar incorporada a la carta magna, obviant que el règim anterior enderrocat era una República. Per tant de legitimitat cap, posteriorment la seva actuació amb el repte democràtic a Catalunya va ser prendre part precisament per l’Espanya dictatorial i obviar la ciutadania catalana en una actuació que marca el seu tarannà com instrument del règim i la nul·la humanitat pels ferits el dia 1 d’octubre, que evidentment provoca que ni oblit ni perdó.
Per tant, prou de comèdia amb decisions incòmodes, que tots sabem quin es el seu pensament i per descomptat no passaria la validació democràtica.