EL PACTE NACIONAL DE CARME CHACON
Sense categoria
Les valoracions de la cimera sobre el Pacte Nacional pel Dret a decidir han estat diverses. Des de la satisfacció de CIU i ERC, els matisos de CUP i ICV amb denuncies d’una escenificació que no es tradueix a resultats, i finalment en Pere Navarro pel PSC amb la carta de recomanacions de Carme Chacon a la butxaca, i un discurs embolicat que sembla voler decidir sense decidir res, i amb tants condicionants previs que ja sona a burla o simple desorientació d’un partit que treia pit per tenir veu pròpia, però que li ha faltat temps al rebre les advertències escampades als quatre vents per abaixar el cap i fer cas al nacionalisme ranci espanyol ple de baixeses morals que destil·lava l’antiga candidata a la Generalitat.
Efectivament, Navarro diu sortir indignat perquè no hi troba la Catalunya real que pateix la crisi, la que no paga els deutes als Ajuntaments i se’ls convoca per parlar del dret a decidir i no de cobrar aquests deutes. Alhora demana la supressió del Consell Assessor per a la Transició Nacional per avançar en el pacte, i neutralitat al Govern català, cosa que evidentment va ser rebutjada. Es vol obrir el procés a la societat i garantir que els ciutadans catalans decidiran el seu futur, cosa que el mateix líder socialista diu no voler jugar a implicar-se en un procés d’independència per fascicles. De fet la carta rebuda de Chacon i esbombada als quatre vents pels mitjans, va fer el seu efecte. Aquesta denunciava la participació del PSC a la reunió, tenint en compte que Mas ha accelerat el seu projecte de ruptura unilateral, i els socialistes han d’estar al costat dels treballadors i les classes mitjanes catalanes, acusant Mas d’enfrontar els desocupats catalans amb els gallecs, andalusos o extremenys. Seguint la seva paranoia diu no poder imaginar un projecte més reaccionari, ni oposat als principis socialistes, que no vol utilitzar el dolor dels catalans per llençar-los contra la resta d’Espanya. Acabant per defensar la igualtat, llibertat i solidaritat per damunt de la nostra procedència.
Realment Chacon, com a cadàver polític a Catalunya, ha tornat a reviscolar amb la seva defensa del nacionalisme espanyol més ranci que no suposa cap diferència amb els Populars. En nom del socialisme que viu a la seva ment defensa anar contra el clam de la societat catalana, que evidentment poc l’importa, ja que li nega tots els drets, i nega el dret elemental democràtic de poder decidir davant una urna, cosa que ja revela el seu concepte de democràcia. Una reflexió lícita al líder del seu partit per la ètica més elemental no es pot filtrar a traves de la premsa, sinó hi ha darrere un altra intenció que es desacreditar al PSC, i el seu nedar entre dues aigües. Un procés que demana diàleg, diàleg i diàleg, rebent un cop de porta rere l’altre i indiferència i insult per resposta, nomes cal mirar la web de Telemadrid i el seu vídeo mesquí sense cap disculpa, cosa que evidentment la Chacon no en diu res. Parla d’anar al costat de les classes mitjanes i treballadores, com si aquestes fossin alienes a poder decidir el seu futur i millorar les seves condicions, i arriba a una paranoia malaltissa quan parla d’enfrontaments entre els aturats, com si això no fos compatible amb decidir el futur i poder aspirar a una societat millor gestionant els nostres recursos pels nostres aturats que evidentment per la dirigent socialista son de segona divisió.
Per últim ens defensa igualtat, llibertat i justícia per damunt de procedències, quan sap perfectament que la societat catalana precisament per ser del territori anomenat Catalunya, te uns greuges i un tractament que no es el de la resta de la seva estimada Espanya a tots els nivells.
En definitiva, Chacon reactiva el seu compromís contra la democràcia, la seva indiferència pels problemes de la societat catalana, tot embolcallat amb la bandera rojigualda i la sagrada Constitución com a garantia que el nostre paper no canviarà, com deia el poeta Adéu Espanya, en aquest cas Adéu Chacon.