EL PACTE DEL NO RES
Quan els pactes els proposen i signen partits nacionalment espanyols com els PSC-PSOE i a part els teorics partits independentistes alguns no ho signen i els que ho fan ja diuen que és un pacte amb moltes mancances, la pregunta seria que coi avalen amb la seva signatura
Parlo del Pacte Nacional per la Llengua, un altre cortina de fum i un engany a la ciutadania que segueix la línia. La Catalunya fake a partir del 2017 i també anteriorment ens crea un nou engany que no signaran ni Junts ni la Cup, però si Esquerra i entitats com Plataforma per la llengua o Òmnium Cultural encara que hi adverteixen greus mancances.
Aquest pacte de defensa de la nostra llengua fa anys que es reclamava davant l’agressió constant de l’Estat espanyol, a l’anterior legislatura ja es va proposar i ara un partit que forma part de la part agressora hi dona continuitat fruit de la seva debilitat en el Parlament, que no per convicció. De fet les denúncies de les incongruències del Pla ja son públiques. De fet el mateix Govern ja actua en direcció contrària al que diu el Pla i de fet no s’oposa gens ni mica a les sentències del 25% de castellà a les escoles. Aquest pla no en diu res de de l’ofensiva judicial contra el català i de la resposta que en farà el Govern de torn, al mateix temps un executiu que deixa molt que desitjar amb les seves comunicacions o discursos del mateix president.
Per tant i per lògica i coherència cap partit independentista hauria d’anar de bracet de Populars o socialistes, cosa que ja veiem no és així ni molt menys i per tant qualsevol lluita per la identitat, en aquest cas la llengua està condemnada al fracàs, ja que fer un pacte que impulsa l’agressor no és de rebut, un pacte que signa una part del teoric indepedentisme que ni amb això manté la unitat, de fet caldria recordar que tots ells en una Catalunya independent es van posicionar en contra del català com a única llengua oficial del nou Estat, amb això ja queda clar el seu nul compromís amb la llengua, o els avenços venuts a bombo i plateret a Madrid que posterioment s’han demostrat fum com en el tema audiovisual o la manca absoluta de control de la immersió lingüística fins el dia d’avui. Altres exemples seria el Català a Europa que s’ha mostrat un nou engany sense cap conseqüència, per tant per dignitat Plataforma per la llengua i Òmnium mai haurien d’entrar en aquest joc.
El pacte del no res.