EL PACTE DE LA SUPERVIVÈNCIA A TARRAGONA
Aquesta setmana segurament veurem com a Tarragona i en el seu consistori PSOE-PSC, PP i UDC signen el pacte de Govern amb el repartiment de conselleries i l’estabilitat com excusa de bona pràctica política.
Primer de tot cal dir que aquest pacte com qualsevol altra es legal, nomes faltaria, però ja sabem que la legalitat i la legitimitat moltes vegades no van alhora.
La minoria socialista a l’Ajuntament amb un alcalde que per la seva imatge encara aguantava el timó de la governança municipal començava a viure la realitat de viure en un precipici constant que evidentment no patia amb la majoria absoluta que ja havia passat a altres èpoques.
Si analitzem els tres components del pacte, curiosament sembla anar en línia contraria als pactes o millor dit als no pactes que Pedro Sanchez recorda cada dia a nivell espanyol. La política municipal es un altra cosa i no forçosament ha d’anar lligada, però no deixa de ser una curiositat.
Per un costat tenim un PSC a la baixa i amb el seu principal actiu imputat, perdò vull dir investigat per un cas INIPRO que li ha esclatat a les mans i sembla el pot condemnar definitivament en el seu futur polític. Les excuses no semblen convincents. Si ho va signar, per inconscient i si no en sabia res també. En qualsevol cas una taca ben grossa que la justícia suposem posarà en el seu lloc. Per altra banda un partit a nivell nacional en fase residual i a nivell municipal en una molt clara reculada fins hi tot en els llocs consolidats com hem vist a Lleida amb un pacte antinatura amb Ciudadanos i ara Tarragona, i uns hereus amb un discurs nacional plagiat de la dreta més rancia. En segon lloc el PP amb Alejandro Fernandez de número 2 d’aquest Govern amb arees com Turisme, ja sabem el tarannà d’aquest partit en aquests temes i comandament amb empreses municipals, cosa altament perillosa vistes les experiències que veiem d’altres territoris i que potser hauria de reflexionar a més d’un si li convé a la ciutat i esperant sigui una excepció. El tercer actor en Josep Maria Prats d’Unió, no tinc dubte el menys étic en aquest pacte, ja que la seva regidoria la va obtenir amb la coalició CIU i amb un programa concret i deixant altre cop la legalitat de banda, moralment es un frau a l’electorat i la imatge de poder pel poder abandonant aquí realment es deu, com son els seus votants.
Un pacte de conveniència per no canviar res a la ciutat durant 4 anys, tapar vergonyes propies, i crec allargant una agonia que amb visió més llunyana afavorirà canvis en la propera legislatura per poc que la oposició actui amb responsabilitat i faci bona feina.
Per últim esperar que aquesta suma de forces no suposi cap xoc amb el procés nacional que viu el país i que ha d’estar per damunt de qualsevol ideològia i colze a colze amb el Govern de Catalunya i la majoria de la societat catalana. Altra cosa seria viure d’esquena a la ciutadania i al projecte nacional català ja avalat.