EL NACIONALISME PARANOIC
Dos fets demostren fins on pot arribar aquest nacionalisme cec de l’Estat representat per PP, PSOE i Ciudadanos en la seva vesant política, i que no l’importa la societat en general, ni tant sols els seus propis beneficis si s’assoleix l’objectiu de perjudicar el que consideren l’enemic per damunt de tot.
La reunió de Junqueres i De Guindos a l’Aeroport de Barcelona precisament per reclamar que les qüestions polítiques quedin al marge dels deures financers que van destinats a la ciutadania. Les peticions han estat canviar el credits a curt termini per llarg termini, la petició de liquidar els 1400 milions del 2014 a la major brevetat i que es pagui progressivament per fer front als pagaments urgents de la Generalitat bàsicament, ha provocat l’enuig d’Albiol parlant de caiguda a la trampa del Ministre i que pels insults de la institució catalana a l’Estat no hi hauria d’haver cap reunió. El desafiament independentista no pot portar a acceptar el diàleg.
Per altra banda el Parlament Europeu canviarà la reglamentació dels Ports i la meitat del benefici dels mateixos a l’Estat que ara son espoliats pel mateix diu per invertir als que son deficitaris, ara ja no ho podrà fer i els Ports de Tarragona o Barcelona per exemple podran decidir que en fan dels seus beneficis i per exemple poden defer-se del monopoli de Renfe com ja va passar a Alemanya, apart tindran llibertat de tarifes per poder competir millor al món global. Espanya va votar en contra amb el seu bloc PP, PSOE i Ciudadanos al capdavant.
Com deia abans, Albiol demostra que per damunt del patiment de l’Estat del Benestar i del servei a la ciutadania que representa esta la seva ideològia, i això no es de rebut i motiu de sanció en una democràcia representativa de veritat. Tant l’Estat com aquest personatge es deuen a la societat i aquesta no es pot veure afectada o ser un dany colateral per cap problema polític. Els ciutadans de Catalunya han de ser igual de representats que els d’Extremadura posem el cas mentres siguem dins l’Estat espanyol. Son dues coses diferents i la paranoia nacional espanyola no pot arribar a uns extrems que no fan que donar més arguments que amb tanta xenofòbia no es pot conviure.
Pel que fa la qüestió portuaria forma part com el mateix Corredor Mediterrani o els aeroports del centralisme abusiu d’un Estat que contra tota lògica econòmica prefereix perjudicar una part del seu territori i alhora perdre capacitat econòmica abans que donar les eines perquè les diferents parts de l’Estat explotin els seus potencials i competeixin en igualtat d’oportunitats. Es francamenat incomprensible votar en contra teu, sinó es consideres que segons quina part territorial ja no importa o no es igual que la resta, crec que aquesta es la bona.
En definitiva, una paranoia que el ciutadà ara tindrà la oportunitat democràtica de donar el tomb amb un nou Estat que el representi de veritat pensi el que pensi i tingui el sentiment que tingui.