ALBERT CORTES MONSERRAT

Davant la passivitat i poca entitat de les nostres institucions i partits, el nacionalisme espanyol, amb els Populars al capdavant, i el suport socialista en aquestes qüestions, veu una oportunitat única de finalitzar un problema que ja els dura prop de 300 anys, tenen les eines, el poder, els recursos i la convicció contra la sorpresa, inactivitat, i esperit submís i sense compromís nacional que te com adversari. Ara toca revisar les competències autonòmiques, noves retallades, i eliminar televisió i ambaixades entre d’altres qüestions, que poden deixar Catalunya com un solar.

El ministre Montoro ens ho diu molt clar, revisaran les competències autonòmiques molt aviat, i s’intervindran les comunitats que no compleixin els objectius de dèficit., ja que vol ordenar l’estat i evitar nous malbarataments. Parla de que les comunitats hauran de renunciar a projectes que han anat més enllà del que haurien d’haver arribat, i ha citat televisions autonòmiques i ambaixades. El govern espanyol vigilarà les autonomies, i sancionarà i fins hi tot intervindrà les incomplidores amb els objectius, cosa que suposarà una gestió directa des del ministeri de la gestió pressupostaria. Per altra banda es retallaran 10 mil milions en sanitat i educació de les comunitats, s’eliminaran duplicitats, i es tendeix a unificar criteris, com per exemple la imposició de llibertat d’horaris comercials  a tot el territori espanyol, envaint les competències catalanes. La titular d’Ensenyament catalana defensa les competències en el sector catalanes, i no creu que hi hagi canvis normatius.

Es una ofensiva sense treva per eliminar d’un cop el nostre minso autogovern, i de pas la nostra identitat amb tot el que això comporta, ja han destruït el nostre sistema financer de caixes, seguiran per la immersió lingüística que tard o d’hora es veurà modificada, eliminaran qualsevol diferencia amb la identitat espanyola, com pot ser la televisió catalana o les famoses “ambaixades” que exportaven la nostra imatge al món en la mesura del possible, i més enllà, i sabent que Catalunya no podrà complir els objectius de dèficit, ja que  a pesar de les retallades te un estat moros que no li paga els deutes, podrà ser intervinguda, i el seu pressupost serà gestionat des de Madrid, amb un clar desmantellament de qualsevol tipus de poder o peculiaritat catalana respecte a la resta de l’estat espanyol, en definitiva una regió qualsevol sense diferencies substancials amb Múrcia posem el cas. Davant d’això trobem unes institucions catalanes que fan veure que no va amb ells, i que cas de consumar-se, ja podem demanar la seva desaparició, no cal mantenir més coses inútils, i uns partits que segueixen jugant al seu joc sense veure la realitat, parlant de pactes fiscals i encaixos impossibles, de cobrar petites parts del deute, i de competències foradades que volen fer passar per una cosa infranquejable. Segurament els ha agafat a contrapeu, ja que la confrontació la tenen davant el nas, i les alternatives son desaparèixer o plantar cara, però no amb transicions nacionals, ni estats propis que no son independència, sinó des de la insubmissió, i la via directa cap un nou estat dins Europa. Francament no veig preparats els nostres líders politics per assumir aquest repte, ja que les seves prioritats segueixen sent les batalletes curtes de partit sense veure més enllà dels seus peus, però la realitat es tossuda, i ens vol posar a prova com a nació que vol ser ella mateixa, o regió totalment desnaturalitzada i espoliada sense remei. Aquesta hora ha arribat, i la societat civil te una gran responsabilitat per obligar als seus representants ha triar la opció correcte, tots en serem responsables, i aquest famós dret a decidir ha arribat el moment de fer-lo servir. Son molts anys sense responsabilitats de veritat, ni decisions que altres ja prenien per nosaltres, però nosaltres decidim.