ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL MÓN EVOLUCIONA, ESPANYA NO

Sense categoria

L’Estat espanyol continua sense entendre res, sense veure que el seu maltracte indiscriminat per fí ha superat la barrera que ja no es pot traspassar, i la gent ha dit prou. Els líders espanyols posant la Constitució per davant del poble, indica que lluny estant de qualsevol normalitat democrática, i altres que tenim aquí com la Sanchez Camacho embogeixen, i es refugien amb la llei, com si les persones no importessin. De cop i volta han vist que tot allò que sempre havien somiat, o sigui una Catalunya sotmesa i anul·lada per tota la vida, comença a canviar. Crec que l’article d’en Canosa ho reflecteix perfectament.

 

EL DIA QUE VINGUI FELIPE GONZÁLEZ

 

Francesc Canosa 

Un dia vindrà Felipe González. Amb la truita de patates congelada de la lluita anti franquista comprada a un delicatessen de Serrano i amb els cabells blancs de la transició tunejats al Sephora. Vindrà i anirà a Hospitalet,  Cornellà, Cerdanyola.. .. Vindrà i dirà amb accent de venedor de glaçons per a esquimals de l’alta Sibèria: “Catalanes, os queremos, nos os vayáis de España, no os vayáis hermanos, primos, sobrinos, bisabuelos….

Agafin la xeringa i injectin tota la dosis de pornografia demagògica, farsant, mentidera, per vena que puguin imaginar. Serà així. González, Aznar, Guerra, Fraga (prèvia invocació via ouija), Naranjito, Chiquito de la Calzada, Bertín Osborne, Espinete…  La que ve és la rehòstia reconsagrada. I ara tripliquin-la. I més, i més…
 

Vindran i buscaran els anys setanta, vuitanta, noranta… i no els trobaran. Buscaran aquells mítings amb gent cridant, endimoniats, la vinguda d’un Jesucrist de pana. Vindran i veuran jubilats, despistats, algun dislèxic federalista, mig autonomista trompetista, i tots els que puguin comprar amb entrepans de xoriç, siguin d’aquí o de Getafe. Vindran i buscaran el criollisme (li dono les gràcies per la idea a l’amic Vicenç Pagès Jordà mentre aguantàvem una paret perquè no caigués). Vindran amb aquest aire de colonitzadors de la madre patria i amb una ampolla de conyac espanyol, que com va dir Josep Pla, va matar més gent que la Primera Guerra Mundial. Vindran i buscaran criollos i també pimpollos. Vindran i trobaran catalans. Catalans que ja no els van a veure.
 

Mentre González, Norma Duval, Mario Conde… s’amorren al conyac es preguntaran què passa? Què està passant? Molta gent s’ho pregunta. Què ha canviat? Què ha fet que l’11 de setembre un milió i mig de persones sortissin al carrer sense incidents, amb cares de il·lusió, d’esperança… Quin país ho pot fer això? Quin? Som exemple de llibertat i civisme. Som el rostre del futur: per Europa, pel món. Per què passa tot això? Senzill. No és política amics. No. Ni drogues. Ni alcohol. Ni salfumant. Ni una secta. No. Llegeixin: “Un país que en el pitjor moment de la seva història, quan s’ha trobat abatut com al fons d’un abisme, dóna un poeta com Màrius Torres, una novel·lista com Mercè Rodoreda, un filòleg com Joan Coromines, és que té pasta de gran país per més que les dissorts l’hagin malmenat i enfonsat”. Ho va escriure Joan Sales.
 

Sales és l’explicació de per què passa el què passa. Perquè som aquí. Per exemple, va ser un dels petits i cristal·lins accents de la Diada. Quan durant els actes institucionals al Parc de la Ciutadella, la seva frase (vagin a l’hora justa de la retransmissió): “Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils”, aixeca grans aplaudiments entre el públic i els crits de independència. Per què? Per una raó molt senzilla: perquè és la veritat.
 

Cada cop és més conegut Joan Sales perquè és la veritat. Cada cop és més conegut i durant dècades i dècades havia estat escombrat, amagat, ignorat. Sales aguanta. I guanya, guanyarà, perquè aguanta. Fins el 2012 no comença a guanyar. Del silenci a l’aplaudiment feliç. Som nosaltres. És la nostra veritable història. La tenim tatuada a l’ADN. Tan pels que porten segles aquí, com pels que porten quatre dies. Ja no ens poden mentir a la cara: ni a la del passat, ni a la del present. La Catalunya real és aquesta, no pas una altra.
 

Som la Catalunya veritat. Per aquesta raó els González, Aznar, Zapatero, Rajoy… d’ara i de sempre no entenen res. No entendran res. No entenen. Busquen criollos, busquen mentir, humiliar, enredar… Busquen, sense recordar, que van ser els criollos els que van  estar a tots els processos de independència de les colònies. Busquen fer por quan la generació de la veritat ja és aquí. Ja no tenim lobotomitzat el cervell. Després d’anys ja no masteguem mentides. I encara preguntaran per què? Fins al darrer moment. Fins que responguem, com va contestar Sales el 1978, al demanar-li com veia el moment del país:  “Vostè em pregunta: “És pessimista?” No, jo crec que ens en sortirem, però que han estat a punt de matar-nos? Sí. I que és això el que buscaven? Sí. I encara ho estan buscant!” Recordem-ho: ho busquen, ho buscaran. I han de trobar només una cosa: que volem viure, que ja no volem morir. Visquem-ho. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.