ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL MÓN ES PELS ESTATS, PER NINGÚ MÉS

General

Aquests dies dos membres de la associació El Matí, recordo corrent crític a Unió Democràtica presenten al Tribunal d’Estrasburg la sentència del TC contra l’Estatut, per manca d’imparcialitat i retard excessiu en dictar-la, i cal dir amb poques possibilitats d’èxit, ja que aquest tribunal no es pronuncia sobre l’organització interna dels estats. Per altra banda, el cinema català no podrà ser present als Oscars, ja que segons la normativa d’aquest organisme les obres han de provenir d’estats independents, que com malauradament sabem no es el cas de Catalunya.

 

Qualsevol ciutadà o associació pot presentar un recurs a aquest tribunal europeu, si considera que el seu procés judicial viola els seus drets humans. Pel que fa a la sentència de l’estatut, i els dos motius al·legats, el tribunal no pot entrar a valorar les decisions del TC espanyol sobre l’articulat estatutari, ni sobre les relacions amb Espanya. Aquests demandants, al·leguen que no s’ha respectat el principi d’imparcialitat judicial que reconeix la carta Europea dels drets humans, amb un tribunal polititzat i magistrats parcials. Ja el precedent de la consulta d’Ibarretxe que no va ser admesa a tràmit, ja que com deia son afers interns d’un estat. Pel que fa al cinema català, tot hi les negociacions dutes a terme per una delegació encapçalada pel president del cinema català Joel Joan, per poder enviar anualment un film en català a la categoria de parla no anglesa sense el vistiplau de l’acadèmia espanyola, que sempre tria una en castellà, ha estat denegada, ja que la normativa diu que han de provenir d’un estat independent, i malauradament la porta es ben tancada.

 

Realment no ser un estat comporta una sèrie de restriccions, que fa que simplement no existeixis en qualsevol àmbit que ens puguem imaginar, o si ho fas sigui de manera anecdòtica, el recurs presentat al tribunal europeu per la sentencia del TC sobre l’estatut, francament ho trobo una pèrdua de temps, l’Estat espanyol amb la seva legalitat ha complert, i simplement ha utilitzat el seu estat de dret pels seus objectius, en aquest cas per rebaixar encara més el text català, i posar els límits d’autogovern a Catalunya, com es comenta aquest tribuna a Estrasburg no valorarà afers interns d’un estat, on la part demandant hauria de tenir molt clar que si ets un estat et dotes d’una sèrie d’instruments legals per protegir-te, o simplement per fer realitat els teus interessos, i Espanya simplement ha fet això, no val dir que vols ser una comunitat autònoma espanyola, però no vull respectar certes parts de la legalitat espanyola, ja que les dues coses van juntes i son indestriables, com es diu no es pot estar en dos llocs alhora, s’ha de triar, i no fer el ridícul amb demandes sense sentit per estatutets de pa sucat amb oli, quan els estats seriosos tenen constitucions amb totes les facultats que no tenen els esmentats anteriorment, cal assumir la sentència restrictiva, i decidir si s’accepta amb totes les conseqüències o posem rumb cap al nostre propi estat. El mateix serveix pels nostres films als Oscars de Hoolliwood, bones intencions de l’acadèmia catalana, però la realitat s’imposa, i si no hi ha un estat darrere no hi ha obra que pugui competir, en aquest cas es impossible ja que l’estat que et representa mai escollirà un film en llengua catalana, una llengua que no considera seva i que vol eliminar i esborrar del seu territori.  Un cop més si no ets un estat tampoc ets ningú en el món del cinema.

En definitiva, no cal fer peticions impossibles, que sempre topen amb la mateixa paret, però sembla que no volem canviar el sistema, cal deixar de fer el passerell, i decidir que volem fer abans de fer propostes impossibles que no van enlloc, i neixen ja totalment mortes.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.