ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL MOMENT DE LA VERITAT

Un cop passades les eleccions, i on el poble ha donat la majoria més gran als partits independentistes, ha fet superar la meitat del vot i ha donat el comandament a Esquerra, ara toca la segona part, la que aquests tenen que retornar a la ciutadania i si es possible sense perdre un temps innecessari que sempre fa recordar temps passats en situacions similars.

Crec que Esquerra principalment, però també els altres dos partits han de ser més responsables que mai i veure que amb la correlació de forces, cap pot portar el seu programa en la totalitat i per tant han d’acordar un full de ruta social compartit, unes responsabilitats de Govern compartides on tots haurien d’implicar-se en les mateixes, i sobretot un full de ruta nacional que hauria de passar per culminar el procés en aquesta legislatura sense embuts.

Intentar posar als Comuns amb aquest Govern es com barrejar l’aigua i l’oli, veiem Albiach que parlar d’un Govern d’esquerres sense vetos, i curiosament la seva formació es la primera que veta a Junts. Ells no volen la independència d’aquest país i governen a Espanya amb un partit que ja veiem que no contempla l’amnistia pels presos, son aquell partit que va aixecar les seves paperetes del no en la declaració d’independència cínicament amb el que això suposava. Per tant no cal fer volar més coloms, son pur règim del 78 i no poden ser companys de viatge en aquest cas.

Dit això, la reacció a la victòria independentista per part de la Dictadura espanyola no s’ha fet esperar i la Fiscalia, aquella que Pedro Sanchez va dir que controlava ja ha requerit un altre cop tornar a tombar el tercer grau dels presos polítics i enviar-los a la presó de nou, just un dia desprès dels comicis, sort que diuen que no son presos polítics. Aquesta es la resposta d’aquells amb els que es reclama diàleg i cal tenir-ho molt en compte per no allargar aquesta pantalla més del necessàri. Alhora avui veiem com detenen a Pablo Hasel per dur-lo a la presó per unes lletres de les seves cançons, deixant la llibertat d’expressió en res, clar, que en una Dictadura d’això ja sabem que en gasten poc.

La repressió seguirà amb tota la seva virulència, i el control a les nostres institucions i partits no afluixarà, per tant alhora de fer un acord amb el full de ruta cal tenir-ho molt en compte, i veure que potser ha arribat l’hora d’acabar la comèdia i buscar aquest moment de la veritat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.