EL MOMENT DE LA RUPTURA AMB LA LEGALITAT
Tots els processos d’independència tenen un moment o altra que trenquen amb la legalitat existent, aquest no te perquè coincidir amb el moment de la proclamació de la independència, però es un moment on el xoc de sobiranies i legitimitats es un camí que ja no te marxa enrere. Aquest moment amb la suspensió per part del TC de la Declaració de Sobirania i la resposta del Parlament aprovant-ne la Comissió d’estudi del dret a decidir i rebutjant aquesta decisió judicial, sembla haver arribat, i no tinc cap dubte que creuada aquesta frontera el procés te via lliure per arribar fins al final.
La decisió del TC, no per esperada, deixa de sorprendre, actuar contra una declaració d’intencions polítiques ens porta a altres èpoques, però no sembla que tingui cabuda en una democràcia normal. El Parlament català sembla segons això que ja no pot actuar com a representant de la ciutadania que l’ha votat, sinó que cedeix la seva voluntat a una instància judicial, curiosament també amb finalitats polítiques concretes.
L’Estat espanyol ha donat un pas més en la seva deriva per demostrar que la cortina de fum de la seva democràcia, es simplement això. La imposició, el pensament únic, i la por a la opinió lliure de la ciutadania son les seva identitat. Fa basarda sentir aquests debats televisius on tots els opinadors espanyols defensen aquesta manera de fer com la més normal, cosa que prova que la transició de la dictadura va ser una farsa més d’aquest estat que manté vídeos de televisions públiques que relacionen nazisme amb nacionalisme català, que inventen llengües com el LAPAO, o el valencià simplement per la seva obsessió a destruir la llengua catalana, o que ens ofega econòmicament de manera totalment premeditada.
Davant de tot això, ahir el Parlament va fer un pas endavant, i segurament per primer cop en aquests últims 35 anys va fer un gest de sobirania, i sobretot un gest d’autoestima i normalitat com a representants de la societat a la qual deuen lleialtat per damunt de tot. Es va seguir el full de ruta establert, creant la comissió parlamentaria que s’ha d’encarregar de preparar la consulta, i va tornar a quedar constància amb l’abandonament dels seus escons, no es la primera vegada, ja que no estaven d’acord amb el tema que una gran majoria dels parlamentaris donaven suport. Aquest es el seu concepte de democràcia, de fet d’un partit hereu del franquisme i seguidor nomes de la seva democràcia sense comptar amb la resta i obviant la realitat, no es podia esperar gaire cosa més.
Totalment d’acord amb el President Mas que ens diu que el camí continua mentre el poble de Catalunya vulgui que continuí, com no pot ser d’altra manera.
Estem davant del primer signe d’independència, em refereixo a la mental, que es la que ens portarà a la material. El nostre imaginari comença a veure que la legalitat vigent es pot desobeir quan no es legitima, i que els drets democràtics estan per damunt de qualsevol cosa. Segurament els nervis de PP i Ciudadanos i la desorientació del PSC es deu a aquest fet que ja es irreversible.
En definitiva, es aquell moment de ruptura que ha d’accelerar el procés sense por i amb un final on la democràcia ha de ser la protagonista, i no un Tribunal de fireta espanyol que no deixa de ser una eina més de la repressió espanyola.