EL MISSATGE DEL RÈGIM
Ahir vam poder veure en els actes del Papa a Barcelona, un Estadi amb banderes espanyoles, gairebé inexistent de catalanes i on l’Arquebisbe Omella va batejar Antoni Gaudi com Antonio per acabar d’arrodonir aquesta operació espanyola.
Efectivament, un discurs papal que en referència a Espanya ens ha instat a caminar junts dins la diversitat per trobar el camí comú per fer un país acollidor per tothom i on cadascú sigui respectat i estimat per allò que és. Abans del seu discurs s’ha vist un 4 de 8 d’una colla castellera i la presentació de l’arquebisbe Omella que ha obviat Catalunya al parlar de Barcelona sempre relacionada amb Espanya, que ha confós un 4 per un 3 de 8 i que ha batejat Gaudi fruit de la seva mentalitat rància i espanyola.
Tota una operació que segur ens sona del que no es cansen de repetir una democràcia consolidada com l’espanyola plural i diversa. La realitat ja la sabem, aprofitar la visita mediàtica papal amb uns discursos que en molts temes com l’avortament o l’eutanàsia per exemple considerariem d’extrema dreta i alineat amb el bonisme i operació de destrucció de Catalunya amb un acolliment infinit fins el col·lapse total. Tot complementat amb aquest personatge, Omella amb acusacions d’haver encobert pederastes dins la seva associació religiosa i de pensament unificador i imperialista, no sabent ni el castell que havia vist, i sobretot eliminant Catalunya de l’ecuació com si no existis i tot fos la seva Espanya a l’estil “de una grande y libre” que tant deu enyorar i rematant el seu pensament únic espanyolitzant el nom de Gaudi per esborrar la seva identitat.
Les banderes espanyoles a l’estadi no eren una casualitat, un acte espanyol per espanyols i per imposar una realitat que viu a les seves ments i on els catalans simplement no existeixen i cal amagar. La plana major a primera fila amb Junqueras, Rull i altres dirigents que ja ens van ensenyar el 2017 del que eren capaços i ara seguint la seva línia van col·laborar amb aquest acte com si tal cosa i d’esquena a una societat que tard o d’hora els te que ensenyar el camí de sortida per donar pas a nous lideratges o nous partits fidels a la societat que haurien de representar.
En definitiva una gran oportunitat de l’espanyolisme constitucional i sempre disposat a eliminar la diversitat i qualsevol identitat que no sigui la imposada i unificada com si res.
El missatge del regim.