ALBERT CORTES MONSERRAT

El president Mas s’emmiralla amb el Quebec, i el seu pacte fiscal amb la visita del primer ministre quebequès,  que va afirmar que Canada es una federació molt descentralitzada, o sigui res a veure amb l’Estat espanyol.  Per altra banda la Comissió europea ha respost al recurs de dos eurodiputats populars sobre la llei del cinema, avalant l’increment de l’oferta en català, i considera que el castellà rep un tracte privilegiat, posant al descobert la xenofòbia espanyola i les misèries de la nostra classe política.

En Mas ha rebut el ministre quebequès al Palau, i assegura que Catalunya aspira a tenir un pacte fiscal similar al Quebec, per la seva part aquest ha respost que Canada es una federació molt descentralitzada, i això permet un alt nivell d’autonomia fiscal, i gaudir d’una  bona situació en aquest context de crisi, amb una economia diversificada, i amb gran atenció a salut i família i una gran presencia de la societat del coneixement. Per la part catalana, s’ha  reiterat la gran relació entre les dues comunitats.  Per altra banda  amb el recurs popular contra la llei del cinema en català, ens hem trobat amb unes conclusions que segurament no s’esperaven cap de les dues parts, ni la caverna espanyola, ni la timidesa catalana,  els populars consideraven que s’imposava als exhibidors la llengua catalana, en canvi  Brussel·les ha avalat el doblatge de la llengua catalana, i ha criticat el tracte privilegiat del castellà també en la nova llei, i per tant engegarà un procediment d’infracció a l’estat espanyol per no garantir un tracte equitatiu, ja que la norma no obligar a doblar el films que tenen la seva versió original en castellà, es basa en la lliure competència, ja que els productors que no produeixin les seves obres en una de les dues llengües oficials estan discriminats respecte les espanyoles o llatinoamericanes, la clau es la llengua pròpia, i per tant hi ha un idioma forani que esta més beneficiat que els altres, com es el castellà. A part la llei no inclou quotes per doblar el castellà, ja que totes son doblades. Si no es modifica la llei es portarà el cas al Tribuna del Luxemburg, al mateix temps el conseller de cultura va passar per alt bona part de l’articulat, signant amb les distribuïdores un augment progressiu del català a les sales, i no el 50% que marca la llei.

El President segueix insistint compulsivament amb el seu pacte fiscal, vull creure concert econòmic, altra cosa ja seria  per riure, fins al punt de posar-ho com a punt essèncial a les eleccions espanyoles, sent conscient que cap dels dos partits espanyols te cap intenció de parlar del tema, i això ho notaran en el seu vot desmotivat, per altra banda l’exemple del Quebec te una cosa molt clara, què el grau de democràcia i descentralització de Canada res te a veure amb les mancances democràtiques i centralització de l’Estat, per tant es un exemple que no ens val, de res serveix les enquestes amb un ampli suport o la bona salut econòmica que pot gaudir el Quebec, i el seu sistema financer, això ja ho sabem, però el petit detall es que nosaltres dins l’estat espanyol mai tindrem aquest sistema, per tant insistir amb les seves bondats es parlar per parlar, i una presa de pel a la ciutadania, què evidentment ja sap que millor gestionar els teus diners que regalar-los a un altre, poder es l’hora de tocar de peus a terra, i aturar aquest mon imaginari que ens volen vendre des del govern, fruit de no voler donar el pas endavant necessari.

Per altra banda, les conclusions europees sobre la famosa llei del cinema, deixen per una part en evidència la caverna espanyola, i el seu ranci nacionalisme espanyol que nomes entén amb una sola llengua per imposició, i que eliminaria per decret qualsevol diferencia, una cosa que per altra banda ja sabíem, però encara em sembla més greu que deixa en una gran evidencia la misèria de la classe política catalan,a i li diu que han venut una llei un cop més com la setena meravella, quan en realitat es una cortina de fum que dissimula nomes a la façana el gran domini d’una llengua, què no es la nostra sobre la pròpia del territori, i amb tota la mesquinesa, es donada a la societat com un avenç significatiu, encara agreujat pels acords posteriors que ni tant sols la respecten, i deixen la llei en impresentable i una gran presa de pel. Evidentment el castellà no es la nostra llengua pròpia, i com a llengua junt amb moltes d’altres de fora, no pot gaudir d’aquest privilegi, i que deixa en una situació ridícula la nostra.  Primer al govern anterior, i ara al govern actual els hauria de caure la cara de vergonya de ser tant poc valents i respectuosos amb la nostra llengua, què tant sols ens te a nosaltres per defensar-la, i amb la seva actitud la porten directament a la seva desaparició.

Europa fa treure els colors sobretots als catalans, ja que sembla li importa més el nostre idioma que a nosaltres mateixos, i un poble que no te estima per la seva llengua, demostra una autoestima molt baixa, una nova lliçó per la nostra por i mediocritat.