EL MIRALL BRITÀNIC
Sense categoria
La imatge d’ahir entre el primer ministre britànic David Cameron i el primer ministre escocès Alex Salmond amb una encaixada de mans, i deixant tot lligat verbalment i legalment per autoritzar un referèndum d’autodeterminació per Escòcia el 2014, deixa un cop més en evidència les actituds espanyoles més pròpies d’altres èpoques, negant el dret a decidir de la població, i fent servir la democràcia com escut per evitar la llibertat personal, cosa que Europa crec ja veu amb preocupació, i que tard o d’hora donarà un toc d’atenció per no arribar més lluny amb una actitud que a la Unió Europea no hi te cabuda.
Com a punt de comparació odiosa, en aquest moment l’eurodiputat popular Mayor Oreja, equiparà el sobiranisme català amb ETA, i demana fer front a l’independentisme perquè han col·locat a l’avantguarda del seu moviment un projecte de ruptura d’Espanya que es ETA, tot recordant pactes del PNB al 98 o les reunions amb Carod Rovira o Zapatero amb la banda, demanant guanyar aquesta batalla o desafiament. Negant des del Ministeri de Justícia la sobirania catalana, que diuen mai ha existit com a regne independent, i guardant aquesta per la sobirania global espanyola, fins hi tot fent pressió a la Unió Europea per pronunciar-se sobre si una Catalunya independent quedaria fora d’Europa, cosa que aquesta no farà, i deixant els espanyols sense el veto desitjat. A l’altre costat un acord històric que com diu el Financial Times hauria de fer canviar la política espanyola de la negació a fer possible la democràcia, per la de treballar de mutu acord per fer possible la democràcia, deixant interessos a banda.
Realment la lliçó de democràcia britànica, i quan ho comparem amb la rèmora espanyola, ens fa posar amb un pedestal una actitud que simplement hauria de ser normal en el segle que vivim, i amb estats democràtics europeus. Londres ha actuat amb intel·ligència, i permet un procés adaptant la legalitat sense que sigui un obstacle i donant veu al poble escocès, sabent que segons les enquestes la resposta no en aquests moments es majoritària, i assegurant que les relacions en cas de victòria del si seran preferents, i sense traumes per cap de les dues parts. La imatge davant la Unió Europea es impactant, i agreuja encara més l’actitud impròpia en un estat occidental i que forma part d’Europa, i on la prepotència i la visió única del mon es la raó de ser, apart posant les lleis per sancionar la ciutadania amb el seu exercici democràtic, i no per donar-li suport com hauria de ser la seva funció principal amb les modificacions que calguin per solucionar conflictes com ha passat al Regne Unit. La paranoia i irresponsabilitat de dirigents com Mayor Oreja, dona idea que es impossible qualsevol diàleg al entendre la discrepància com un atac a combatre, i a eliminar, comparar ETA amb una actitud democràtica, pacífica i majoritària com el nostre futur estat es d’una mesquinesa sense límits, per altra banda intentar negar la nostra pròpia existència com a solució, dona idea del cinisme i el tarannà de l’Estat espanyol amb nosaltres, quan saben perfectament que la historia es la que es, cosa que evidentment i amb la manipulació que han estat portant al llarg dels últims 300 anys, no els suposa cap vergonya. Finalment la pressió a la Unió en benefici dels seus interessos no els dona els resultats que esperen, i que deixa en evidència les seves mentides compulsives, i la seva tàctica de la por que les institucions europees no validaran, es veu que Espanya encara no ha entès algunes coses de les que significa ser membre de ple dret d’aquest club. Com diu el Financial Times, si la seva actitud no canvia pot suposar greus problemes per ells mateixos, incompatibles amb la seva permanència en aquest club europeu i democràtic abans esmentat.
.
.