EL MILLOR DE LA HISTORIA
Després de veure l’anomenat clàssic del futbol ahir, i com a culer de cor des de que tinc us de raó, i deixant clar que no em calia una nova demostració ahir per afirmar sense discussions que Leo Messi es el millor jugador de la historia d’aquest esport anomenat futbol. Es així de simple, ras i curt.
Segurament amb el pas dels anys, tindrem consciència de tot el que ha fet i de la sort que hem tingut de gaudir-lo amb els nostres colors. Aquesta última imatge ensenyant la samarreta blaugrana davant el públic del Bernabeu ja formarà part del nostre imaginari particular amb orgull.
No es nomes un golejador, que no hi ha dubte pels números mostrats no te rival, es un jugador complet que te una visió com ningú, assisteix en espais de temps tant ràpids que la resta de mortals encara no ens imaginem ni la jugada que es pot fer, dirigeix l’équip, assumeix el lideratge i tot el que es pot demanar d’un jugador complet i el millor en cada faceta del joc. Son tants i tants records que tot hi que altres figures com Pele o Maradona per exemple han marcat èpoques marcats per aquesta vareta màgica, el context actual tant de preparació física, partits disputats i nivell en general es superior al passat i per tant podem afirmar que es ja el millor jugador de la història.
El món ho te clar, i trobo insultant les campanyes des de la capital espanyola per negar aquesta evidència i intentar crear un debat que no existeix amb un altre jugador amb el que no admet comparació possible. Aquest pertany a la categoria de gran jugador i golejador, però no forma part d’aquest grup especial. Per damunt de premis atorgats i títols conquerits, la qualitat no admet dubtes.
Un plaer immens veure com un jugador així ensenya amb orgull els nostres colors a aquells que intentan modificar la historia a la seva conveniència. Ell ha contribuit decisivament a fer gran aquest club i posar-lo al nivell que li corresponia, i això no ho podrem oblidar mai, i un cop retirat segurament ens lamentarem de per altres motius, o per la llei mateixa de l’esport no haver pogut conquerir encara més títols pel museu blaugrana.
S’acaben els adjectius, nomes queda seguir gaudint d’ell fins la seva retirada.
“Entre patadón y patadón, se le podría enseñar a hablar en catalán. Quizá, entonces, se habría ganado para más de uno el don que le falta para pasar a integrar el santoral de la Catalunya independent, con el visto bueno del papa progre”.
I per més misèria, la missa al Palau de la Generalitat continua…
Idolatria pura i dura.
Atentament
Bé, a mi m’agradaria parles català, però em centro més amb la seva qualitat futbolistica, i amb això es un orgull gaudir del millor de la historia. No espero res més, ni ho vull barrejar.
Salutacions
Albert