EL MENTRESTANT
Un article interessant que retrata el nostre President Aragonès, aquell que com diuen ha de gestionar el mentrestant, el que passa i com escriu la Montserrat, que el mentrestant te vocació infinita i llavors ja no es mentrestant, es direcció contrària.
Qui és el president de la Generalitat?
Montserrat Dameson
El 50% dels enquestats pel baròmetre del CEO no sap respondre qui és el president de la Generalitat. És una dada que, d’entrada, xifra l’abast del desinterès que genera el moment polític actual, rotundament soporífer. Però també és una dada curiosa pel que explica de l’home que encapçala el Govern del nostre país: amb el CEO a la mà, Pere Aragonès pot vendre’s com un autèntic gestor del mentrestant, algú que, per bé o per mal, és capaç de mantenir qualsevol polèmica dins el grup de ciutadans que segueixen l’actualitat política. No hi ha hagut cap titular, cap compareixença ni cap entrevista en què el nostre president hagi protagonitzat una patinada pública, una declaració punyent o una ficada de peus a la galleda prou remarcable per polaritzar la ciutadania menys polititzada al voltant del seu personatge. Aragonès no molesta ningú més enllà dels qui creiem que la seva funció hauria de ser, com a mínim, molestar, i aquest és un més dels fruits enverinats de la repressió política.
Pere Aragonès és l’home d’Espanya a Catalunya, perquè és capaç d’obeir l’Estat i mantenir les aigües calmades sense que molts dels qui el voten el deixin de veure com un dels seus, com un dels nostres. El seu paper de col·laborador durant el 155 no va ser més que una mostra de totes i cadascuna de les col·laboracions que han vingut més endavant i que, intel·ligentment, assessors i assessorets han sabut vendre a cop de màrqueting. El president de la Generalitat és la persona perfecta per al moment actual, perquè ell ha creat el moment actual. En paraules de la Rosalia: “No basé mi carrera en tener hits, tengo hits porque yo senté las bases”.
El 50% dels catalans no sap respondre qui és el president de la Generalitat perquè no els ha calgut saber-ho
Pere Aragonès és un home que s’ha dedicat dia rere dia a buidar el discurs independentista perquè tothom el pogués omplir amb allò amb què se sentís més còmode. Ara que ja és president, la seva única feina és mantenir la ficció fins que arribi el pròxim simulacre. No és feina fàcil. Requereix la delicadesa de construir un relat que sembli prou independentista perquè un gruix significatiu d’independentistes s’hi identifiqui i, alhora, prou discret perquè no comprometi les relacions amb el govern que t’ha indultat els presos. Gràcies a Déu, aquesta delicadesa és una de les grans habilitats del nostre entranyable president.
El 50% dels catalans no sap respondre qui és el president de la Generalitat perquè no els ha calgut saber-ho. Pere Aragonès no és objecte de conversa a la cua de la peixateria, ni a la barra del bar, ni a la perruqueria amb les tietes. Això, que és un bon indicador a l’hora de rebre el semàfor verd de l’aprovació ciutadana —concretament, un 4,9 al CEO, només per sota d’Oriol Junqueras—, és un una pèssima notícia per als qui volem que, en algun moment de la història, Catalunya deixi de formar part d’Espanya. Que un president independentista sigui o bé desconegut o bé ben valorat en un moment en què el no a la independència segueix guanyant el sí explica que no només no treballa per a la independència, sinó que, a més a més, fa el possible per mantenir la conflictivitat a nivells gairebé inexistents. Pere Aragonès sap vendre bé l’obediència: fa de dia i desfà de nit. Això, avui, el fa guanyar.