EL GOVERN DE TOTHOM
Aquesta propaganda institucional del Govern socialista de la Generalitat “El Govern de tothom”, ja denotava una mala intenció i un cinisme sense fronteres que podia fer presagiar el seu pla per Catalunya.
La política i especialment a Catalunya pot arribar a ser molt miserable. Quan un Govern s’imposa i ven aquest lema, ens vol dir que és una cosa extraordinària, com si els Governs anteriors nomes fossin parcials i fes exclusions entre la societat i el Govern d’Illa no. Tots els Governs de qualsevol Estat governa per tothom, és una obvietat que no cal destacar. Dit això l’expressió s’ha demostrat ser falsa ja que en aquesta crisi dels trens a Catalunya han demostrat que nomes governen per estar al costat del Govern de Madrid i per sortir del pas amb anuncis que finalment s’han demostrat falsos sobre la posada en marxa dels trens i permetre aquest desgavell per part d’ADIF i alhora permetre que uns maquinistes facin una vaga sense cap mena des servei mínim o sanció per part de l’Administració.
Aquest tothom evidentment no es refereix a la ciutadania de Catalunya que ha quedat bandejada dia si i dia també sense plans alternatius i abandonats a la seva sort. Excuses de mal pagador amb la boca petita sobre les no inversions cròniques en bona part de la seva responsabilitat i un acord d’una nova companyia de gestió que fa riure per no plorar. Unes compareixences ridícules i una submissió total darrera el Govern de Madrid, cosa que contrasta i molt amb la gestió de la crisi dels atemptats a Barcelona on Catalunya és va posar al nivell d’un Estat i va gestionar amb rapidesa i fiabilitat aquell greu problema deixant Espanya en fora de joc.
El contrast es evident i alguns encara es pregunten com potser que encara que sigui per higiene democràtica no hi hagi dimissions per una gestió nefasta i que hauria de tenir conseqüències com en qualsevol servidor públic que demostra la seva incapacitat, cosa que ni s’espera i demostra el nivell democràtic del que parlem.
Arribats a aquest punt i vist com es nostres representants gestionen les dificultats, potser ens podriem plantejar estalviar tot aquest cost i deprendre nomes de Madrid que en definitiva es qui pren les decisions. De cara al ciutadà la gestió seria igual de nefasta, però com a mínim no hauriem de mantenir institucions que ja no serveixen per a res.
El Govern de tothom.