EL GEST DE VALTONYC
Un gest significatiu de Valtonyc davant la seva denegació definitiva de l’extradició que demanava l’Estat espanyol per part de la Justícia Belga.
Efectivament, la reclamació espanyola al raper mallorquí per injúries a la corona, enaltiment del terrorisme i amenaces amb una condemna de 3 anys i mig contestada amb un simple gest de dignitat i que dona esperances de llibertat davant la misèria interior a Catalunya. El Tribunal belga ho emmarca dins la llibertat d’expressió i deixa en res una persecució d’un Estat amb tics feixistes i amb nul respecte a la democràcia a pesar com diu el mateix cantant de forma irònica de ser governat per Govern més progressista de la història.
Una nova victòria de la democràcia que malauradament s’ha d’anar a buscar fora de les nostres fronteres tal com ja han tastat els nostres exiliats, encapçalats pel President Puigdemont i que contrasta amb la misèria intel·lectual de confiar i obeir cegament els Tribunals espanyols com es el dia a dia del nostre Govern interior sigui quina sigui la sentència i amb l’excusa barata de l’ordre del sistema, un sistema corrupte que evidentment no te cap legitimitat, excepte pels que volen aprofitar-se d’ell.
De fet, aquesta gran notícia, xoca frontalment amb la resposta per part del Govern espanyol davant els advertiments del President Aragonès per desbloquejar el conflicte polític existent. Els dos partits espanyols s’han posat com excusa la pandèmia com a tema principal per demanar no posar terminis el diàleg, uns terminis cal dir que seran més lents que mai un cop els Pressupostos ja son aprovats i la legislatura espanyola ben encarada. No calia ser un geni de la política per veure que l’aposta per una Taula de fireta per resoldre un tema que l’altre part, la que te el poder ja ha dit per activa i per passiva que les solucions proposades per la part feble no en pensa parlar com es natural, i ara sense haver de dissimular gens ni mica i amb la part catalana sense res a oferir per la negociació, per cert una part bàsica de qualsevol negociació ho dilatarà amb el temps per fer-nos veure que miserables poden ser els nostres partits i quines son les vertaderes intencions que res tenen a veure amb les que la societat catalana els ha demanat.
Un cop més, a partir del 155 i sense haver ofert cap resistència, ni cap intenció de fer efectiu el mandat del poble, l’exili s’ha mostrat com la recepta més efectiva davant el retorn a l’autonomisme i la col·laboració a canvi de res que ens ha mostrat el Govern català que ha desprestigiat les nostres institucions fins a límits de vergonya.
El millor, el gest de Valtonyc.