EL FUM DE LA GENERALITAT
Ahir escoltàvem la portaveu Budó explicant que respecte el dret d’Oriol Junqueras a ser a Strasbourg el proper dilluns exercint com eurodiputat tenien previst garantir la seva presència amb diversos plans.
Francament i desprès de dos anys de desencís no es creïble, i nomes de cara a la galeria i del victimisme posterior es pot entendre declaracions com aquestes. La Generalitat no ha desobeït en res a l’Estat i tots ho sabem, per tant aquesta decisió depèn exclusivament del Tribunal Suprem i la seva decisió cosa que sembla dura però la realitat ho certifica.
Avui el TS haurà de decidir sobre aquesta qüestió així com la inhabilitació del President Torra, i aquesta decisió serà la que finalment acataran. De fet ja sabem que tot es belluga en el terreny de l’esperpèntic, ja que el Tribunal Europeu en el cas de Junqueras ho ha deixat molt clar i per tant un Estat democràtic alliberaria el vicepresident del seu segrest i anul•laria el judici il•legitim, en un Estat com Espanya això encara es discuteix i no soc optimista al respecte, ja que amb una democràcia low cost, trepitjar els drets de les persones no es un problema.
Un altra cosa es la manera de fer del nostre Govern integrat pels dos partits que segueixen amb la seva lluita fratricida per governar una autonomia, i alhora segueixen fent gests estèrils i falsos per semblar que es fa un altra cosa sense cap resultat tangible i saben que no han fet cap pas per complir el mandat de la República de la ciutadania.
Es un cas de respecte a la societat que ha traspassat tots els límits, si tant injust creuen que es, que evidentment ho es i més des de la sentència del Tribunal Europeu, ho tenen senzill, obrir la cel•la i emparar el seu dret com eurodiputat amb immunitat, no cal esperar res, evidentment no ho faran, ja que una cosa es la paraula i l’altra els fets i aquest últims ja sabem que son escassos per no dir inexistents.
Es el fum de la Generalitat.