ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL FULL DE RUTA CAP AL MANDAT DE LA SOCIETAT

Sense categoria
Comencen el ball de missatges, valoracions i rumors de pactes de govern, per cert podríem dir que son al voltant de 20 dies, segurament dels més transcendentals que ha viscut Catalunya en els últims temps. Al mateix temps que des d’Espanya es segueix amb aquesta paranoia de la derrota del nostre procés demostrant la seva ceguesa, la seva mentida, i que encara no han entès res, sembla que el partit que ha guanyat les eleccions descarta els Populars, bona senyal, i te l’opció republicana o socialista per governar. Si tenen alçada de mires la decisió es clara, i tot te que anar lligat ara si a la vertadera transició nacional culminada amb el referèndum. Aquests dia a dia d’excepció hauria de ser acordat per damunt de les ideologies de cada partit, i en benefici a arribar el millor possible a l’objectiu que recordo es de país i no de partit, fet molt decisiu en alguns dels resultats electorals recents.

Veig molt positiu que els dos principals actors, Mas i Junqueras, tinguin clar que hi ha un mandat democràtic sobre la necessitat de fer un referèndum, i que es farà, es un primer pas. Evidentment el primer ha d’exercir el lideratge del procés, però havent pres nota de que no es pot tornar a confondre el país amb un partit, i menys quan Catalunya te una gran pluralitat que ha queda pal·lesa en aquests comicis amb escreix. De les condicions que es comencen a parlar, crec que aclarir aquest full de ruta cap a la consulta hauria de ser prioritari i començar a definir els temps aproximats, i els passos que es comprometen a fer tots plegats per arribar amb els deures fets quan arribi el moment, ara ja no valen excuses, ni ambigüitats calculades, la societat no ho admetrà, si te uns mínims de dignitat, i crec que si l’Assemblea Nacional ha de tornar a sortir al carrer, be per denunciar aquests fets interns, ho per aturar amb les nostres armes, o sigui la mobilització pacífica de la gent i la democràcia en estar pur, la violència espanyola,  ho farà. Per altra banda, l’escull potser més important serà el trànsit del dia a dia fins arribar a l’objectiu amb una crisi brutal, una relació amb l’Estat cada cop més nociva, i un poder tant limitat com dona de si una autonomia espanyola, i en especial la catalana. El pacte natural es de republicans i convergents, cosa que no ha de significar per força l’entrada del govern dels primers, es pot donar suport amb pactes ja establerts des de fora. De fet l’escenari ideal seria aquest govern de concentració nacional entre els partits partidaris del dret a decidir, i ser tots corresponsables del procés amb una fita  a assolir, malauradament aquí les ideologies i els models socials passaran per davant del país, una vertadera llàstima, i que també demostra la talla d’alguns dels nostres representants.
Evidentment les retallades tant dures s’han de modificar, i no poden afectar als pilars bàsics de l’estat del benestar com educació i sanitat, i alhora han de responsabilitzar en la mesura del possible a les classes altes i entitats que fins ara no paguen la festa, quan son uns dels principals protagonistes, es podria eliminar l’euro per recepta, recupera impost de successions, i altres mesures que amb alçada de mires poden ser acceptades. Per altra banda un control exhaustiu dels recursos disponibles prenent com a base el temps que necessitarem per tirar endavant la consulta, i que sigui realista i aprovat per tots, de fet aquesta no ha de ser una legislatura normal de 4 anys amb una obra de govern de gestió a presentar, s’ha de pensar que es l’última com una autonomia, i abans de ser un govern de debò com correspon a un estat, i on la política ja passa a ser amb majúscules, es a dir no podem fer com sempre, hi ha d’haver un canvi de mentalitat, la majoria hi es, s’ha d’explicar amb pedagogia, i apostar clarament per aquest fet sense buscar o treure rèdits electorals que res tenen a veure amb això, com deia el president es una situació excepcional, i ja ha estat validada, ara toca fer el pas, i aprofitar la nostra oportunitat per viure tots plegats, i sobretot els nostres fills a l’alçada del que podem aportar, el clam hauria de ser: no ens falleu.
  1. #no_ens_falleu !!!

    2,075.000 vots exigeixen un referèndum.

    Els Partits que vàrem defensar el Dret a Decidir sumen 87 escons molt més que la majoria absoluta.

    Ara Mas podrà demostrar que la seva aposta  era sincera, podrà demostrar si té fusta de capdavanter, Mas podrà demostrar que no és el “Mas de les sabates grans”, que no és el “Mas de les calces fluixes” sinó que és el Mas, Molt honorable, que es creu el que diu, i compleix el que promet en la Campanya Electoral -compliment que és el primer pas de la Regeneració democràtica que li cal a Catalunya- que es posa davant del Poble Català com els autèntics líders ho fan o ho acaben fent.

    Si Mas compleix ara, quan les coses no són pas fàcils, jo i molts com jo ens el creurem.

    Mas i Ciu han d’entendre que el futur de Catalunya, la nostra Independència, ha de ser obra d’una unió constituent que aplegui els diferents partits que han guanyat, cadascun segons les seves possibilitats, les Eleccions a les quals ell mateix els va convocar.

    Aquest és a partir d’ara el crit de batalla del Poble català lliure: “No ens falleu!”

    Partits polítics “catalans lliures” aparqueu les vostres diferències per uns moments ni que siguin llargs i no ens falleu!

    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.