EL FRAU BASC RUMB A LES ESPANYES
Avui s’ha constituït el Parlament Basc, escollint com a presidenta a Arantza Quiroga del Partit Popular, membre de l’Opus Dei i de la facció mes rància d’aquest partit semi feixista amb diverses manifestacions contra l’us del preservatiu, de moral ultra catòlica, i sense parlar un borrall d’èuscara, tot un presagi per aquest territori.
Les primeres declaracions de la presidenta que ha guanyat pel pacte PSE-PP ajustadament a la candidata del PNB, han estat què per primer cop la cambra basca es plenament democràtica, donat l’absència de l’esquerra abertzale, al mateix temps es reflex d’una societat plural. La seva pretensió es liderar un parlament què representi tots els bascos, i tots ens hi sentim representats.
No se si amb cap Parlament del món, la presidenta de la cambra no parli la llengua pròpia del territori, i això encara s’agreuja perquè el futur Lehendakari Patxi López tampoc el parla, cosa que dona idea del nivell de respecte cap al poble basc d’aquests personatges enviats pel nacionalisme espanyol, per fer retrocedí la identitat basca, en benefici de l’espanyola, al preu que sigui.
Segons la nova presidenta, l’absència d’un grup determinat provoca la plena democràcia, curiosa manera de interpretar-ho, ja que el silenci d’una part de la societat per una llei què no passaria el coto democràtic en cap estat que ho vulgui ser es una garantia de llibertat, i de societat plural, deu ser un plural singularitzat,ja què jo entenc per plural un tot, i aquí nomes hi ha una part, amb la finalitat de què dues forces espanyoles sumin i es facin amb el poder com sigui, per aturar la forta identitat basca.
Diu que vol representar tots els bascos, i què si sentin representats, crec què tots no poden ser representats quan es prohibeix expressar les seves idees a una part, i què a més fets els càlculs dels vots nuls, els resultats haguessin canviat a favor dels partits bascos, i en suma de vots es pot apreciar una victòria clara de les formacions basques què per la llei electoral no es reflexa en escons.
Per tant tenim unes eleccions manipulades amb un objectiu, i amb la part de responsabilitat que correspon a les forces basques per participar-hi, i un govern que representa una minoria de la població basca, i què a part dels equilibris interns, la seva màxima dèria serà la política identitaria, com l’exemple català, on la televisió publica cada cop es menys nacional i mes estatal, i on en el cas basc la llengua autòctona patirà un retrocés per afavorir la imposada per l’estat.
Aquestes son les politiques sectàries que pensen impulsar amb la finalitat d’homogeneïtzar aquesta part del territori, i aigualir-la a la resta per un frau de dimensions monumentals, digne de qualsevol dictadura bananera.
Una demostració mes que PSOE i PP en qüestions d’estat i territori ràpidament arriben a acords pel seu preuat bé comú, i on aquets amics de Sèrbia segueixen les seves pases de forma menys sanguinària però igual d’eficaç.