ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL FONAMENTALISME RELIGIOS I ELS PRESSUPOSTOS MENTIDERS

Sense categoria

Aquests dies veiem el cardenal Arquebisbe de l’església catòlica de Barcelona Lluís Martinez Sistach, que insinua que la manca d’educació religiosa en els joves pot fer caure en sectes i fonamentalismes, i difícilment poden comprendre la historia, l’art o la cultura entre d’altres cataclismes, se’ns dubte tot un relacions publiques, que busca clients per la seva empresa. Per altra banda l’engany i parodia dels pressupostos de Mas Collell aprovats l’altre dia, ha durat 24 hores en ignorar les dades del PIB que coneixia, i modificaran substancialment i negativament el pressupost, en una nova mostra que el govern dels millors es un altre eufemisme per no plorar.

Efectivament, en Sistach alerta de tots aquests perills pel jovent en el seu full parroquial, i l’atracció per les sectes o fonamentalismes per haver ocultat un fet tant normal o humà com l’experiència religiosa seriosa, que forma part de la identitat de cada persona, ja que tothom te una dimensió religiosa i transcendental, que ajuda a donar valors sòlids per anar per la vida, i això la religió catòlica ho aporta amb escreix, ja que qüestiona que ofereix la societat a les noves generacions per substituir això. Per altra banda, Camacho queda retratada per un pacte enganyós, i el govern haurà de donar explicacions per uns pressupostos irreals, i que van ignorar les dades sobre el PIB del quart trimestre que l’INE ja va publicar el 30 de gener, i que eren essencials, de fet Navarra i Euskadi ja en van fer un magnífic document, cosa que van ignorar per la fotografia, i no per un pressupost real. Sembla que el conseller va voler actualitzar les dades però la popular no va voler, preferia un paper mullat amb un pressupost desfasat, i on IDESCAT tampoc ha actualitzat les dades donant mostra de la seva poca eficàcia, i on ens vol portar aquest govern dels millors.

Realment en Sistach, com el que podíem anomenar en qualsevol empresa, un peix gros, vol cuidar el seu negoci, i davant de la falta d’arguments amb cara i ulls vers als seus futurs clients, crea un univers que gira al voltant de les seves creences, i concretament la seva religió, amb un intent barroer de no perdre més clientela disposada a assumir aquesta dependència malaltissa. Malauradament per ell, qualificar l’experiència religiosa de fet normal, es tant agosarat que es mentida. Els valors de l’ètica i la moral no van forçosament lligats a cap religió, es més, aquestes es serveixen d’ells per elaborar part de la seva doctrina. La societat ofereix uns valors, molts d’ells no desitjables, però altres completament aprofitables, com la humanitat, la solidaritat, l’amistat, per posar-ne alguns que poden marcar els nivells ètics sòlids de qualsevol persona humana. Es molt agosarat pensar que no podem entendre la cultura o l’art sense formació religiosa, ja que la historia ja comporta aquestes explicacions, i seria com dir que per saber de Formula u, he d’haver portat un bòlid a 300 quilometres per hora, i com sabem no es cert. Per altra banda, considero molt fals parlar de sectes o fonamentalismes alegrement, i no considerar l’església catòlica una d’elles. Francament, i com institució s’ha comportat així, amb la veritat suprema per davant, dictant les normes de vida privada, sense deixar la mes mínima llibertat a l’individu, penso ara amb els preservatius, l’avortament, o la seva gran estima per les dictadures sanguinàries per posar uns exemples, aquests indiquen clarament una paraula que ho defineix, i ja esmentada pel personatge, com es el fonamentalisme. Deixi les persones decideixin en plena llibertat, i per uns valors que no siguin programats per institucions interessades com la seva, i ens farà un gran favor a la humanitat. Per altra banda, l’afer dels pressupostos es molt greu, i en qualsevol estat mínimament amb valors democràtics i seriosos comportaria dimissions immediates, en canvi aquí, es el regne del campi qui pugui, la llei més important d’un govern com son els pressupostos, es presentada amb dades amagades per pactar-lo i aprovar-lo, per desprès al dia següent avisar que s’ha de rectificar, i no passa res, no hi ha responsabilitats, i entra dins la perfecta normalitat. Aquest es el govern dels millors, i aquest es el nostre nivell com a democràcia, un autèntic desgavell que fa venir vergonya aliena.

 

 

 

  1. Nomenar “fonamentalistes religiosos” a l’Església catòlica apostòlica i romana és un insult als fonamentalistes. Els dirigents de dita organització tenen com a únic fonament el xupar poder, sia amb Franco o amb la dinàstia Castro (la de Cuba). Per això tenen tants trajos com els hi sian imprescindibles pels seus interessos… Ara són de dretes, ara són d’esquerres, ara són nacionalistes catalans i, al mateix temps, espanyols. La religió, per a ells, és un subterfugi per seguir dalt la cresta de les onades putrefactes dels poders. I els hi importa un borrall el què diu la Bíblia (per això ténen el què anomenen “Vicari”).

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.