EL FINANÇAMENT FANTASMA D?EN MONTORO
El president Mas ha respost que es Catalunya qui finança i no pas a la inversa. Apel·lant a l’esforç dels ciutadans i la seva producció en forma d’impostos, cosa que sembla no vol saber el ministre. Alhora recorda que 16 mil milions cada any marxen de Catalunya i no tornen mai més, a banda dels deutes de l’Estat que no sembla disposat a pagar. Se li ha proposat també aprimar les administracions amb l’exemple clar de Sanitat i Educació transferides a les comunitats, cosa que Montoro ha respost atacant als partits catalans de deixar en bancarrota el seu territori. Assegurant que pensen pagar totes les factures.
Efectivament, una gran dosi de cinisme del ministre, especialista en fer amics per allà on passa i fer enfadar tothom. Presentar aquest tema com ho ha fet es senzillament inacceptable. No ha sentit a parlar de l’espoli premeditat i un defícit fiscal sense comparació mundial, un 8% del nostre PIB a fons perdut que ofegaria qualsevol comunitat i impedirià el seu desenvolupament sense cap mena de dubte. Per cert uns recursos que subvencionen directament altres territoris que poden gaudir d’un estat del benestar superior al nostre.
Per altra banda, podem afegir els deutes de l’Estat per llei i que de manera increïble sembla que no son obligatoris de satisfer amb Catalunya, i que amb aquest cobrament deixarien sense retallades la nostra societat amb el que això representaria i que el Govern espanyol demostra senzillament que tant li fa el patiment i les garanties d’aquests ciutadans teòricament seus.
Dir que l’Estat finança Catalunya, es tant com dir que la lluna ens il·lumina, enlloc del sol. Segurament ha arribat l’hora de parlar clar i aixecar aquesta farsa que ja fa massa que dura i que ens ha de portar directament a gestionar el nostre propi estat, ja que ningú ho vol fer, com a mínim en el nostre favor.
Prou cinisme i més preguntar qui paga a qui?.
Mas ha actuat a la reactiva. Malament. Però més val tard que mai, és clar.
Fa temps que Mas hauria d’haver repetit amb insistència la realitat de l’espoliació fiscal de Catalunya. Però fins ara ho ha fet molt escadusserament. Si coneixem l’espoliació és pels economistes, pels mitjans, no pas pels polítics. I a molta gent no els arriba més que la televisió i el TN que és on els polítcis tenen l’altaveu.
L’ANC ja es pot esgargamellar, si no són els del govern que diuen les veritats més de la meitat de la població no se n’entera. Hi ha molt a pressionar als polítics encara, no ens conformem en acompanyar-los.
Felicitats per l’acte de XSM. Un altre dia cal buscar un espai més gran, sense por. Ho van fer a Valls, perquè no nosaltres? La Cambra hagués col.laborat econòmicament amb molt de gust.