EL FEIXISME SENSE COMPLEXOS
Espanya el feixisme es passeja sense complexos i escoltem opinions que en un Estat vertaderament democràtic i amb una purga en el seu dia del règim dictatorial serien impensables.
Esperanza Aguirre, expresidenta Madrilenya parlant sobre la gestió de la DANA dona les gràcies a l’innominable Franco per haver desviat el riu Túria, que en aquell moment circulava pel centre de la capital valenciana per traslladar-lo al sud, arrel d’una DANA el 1957, i critica no haver enviat l’exèrcit on diu que el Govern no vol militars amb la bandera d’Espanya pel carrer. Per altra banda en una jornada de reflexions sobre la figura d’Adolfo Suarez trobem Felipe Gonzalez i Jose Maria Aznar. El primer parla de que la Constitución no va deixar prou clar la possiblitat de convocar un referèndum d’independència i demana un acord per la seva modificació i frenar aventures com les de Catalunya. Aznar hi ha donat suport dient que la sobirania no es fraccionable.
Realment aquests personatges com Aguirre que puguin dir aquests disbarats que en el fons intenten fer veure que en una Dictadura també hi ha coses bones com excusa del tot, i això es inassumible en una democràcia. Primer perquè en qualsevol règim trobarem coses bones, no pot ser d’altra manera, però no puc justificar una Dictadura sagnant perquè m’han arreglat una carretera o han construït un hospital posem el cas. Per altra banda l’obsessió per les banderes i en concret una son absurdes, encara que en aquest cas jo també considero que l’exèrcit hauria d’haver estat en un primer moment en el terreny, per això son pagats amb els nostres impostos.
Pel que fa als dos feixistes i personatges posats precisament pel règim dictatorial per dirigir els dos partits principals de la parodia de democràcia que hi ha Espanya, ho confirmen quan un qualifica d’aventura el fet de que la societat demani i el Govern doni les eines per decidir, en aquest cas en un referèndum per la independència. Es comprensible la seva por, ja que en una Dictadura el poble no te dret a decidir res, tot això és potestat del Dictador i els seus col·laboradors que apart imposen els seus desitjos i deliris com a llei inexcrutable “la sobirania no es parteix”. La imposició per bandera i la societat que viu en aquest territori sense dret ni vot per dir res. Feixisme en estat pur i desbocat que nomes pot anar amb aqueta fatxenderia en un Estat que evidentment no ha evolucionat i on el frau de la transició segueix ben vigent.
Es el feixisme sense complexos.