ALBERT CORTES MONSERRAT

El parlamentari europeu d’Iniciativa Raul Romeva, en un escrit en el seu bloc ens diu que desprès de molts anys de creure en una Espanya federal, s’ha donat que l’única federació possible es la de Catalunya amb Europa, i més amplia amb els Països Catalans, cosa que avui posarà a debat en una jornada sobre el fet nacional a ICV amb altres dirigents del partit, i on es debatrà com aquest partit s’hauria de posicionar en el futur en temes de país, ja sigui la llengua, les consultes independentistes o la posició de Catalunya a Europa.

La direcció d’aquest partit no veu amb alegria aquesta jornada, què consideren que la conferència nacional ja va definir aquests temes amb la vista posada a la defensa de l’estatut, i més enllà el federalisme i l’autodeterminació. Romeva ens exposa el seu full de ruta per la desconnexió amb l’estat, i connexió directa amb Europa sense intermediaris, aquest gir en el seu pensament reconeix que el PSOE hi ha jugat un paper decisiu, ja que amb el PP  no esperava cap mena de complicitat, però si del partit socialista, teòricament federalista, i què ha demostrat que era una opció virtual.  Per tant creu que Catalunya ha de mirar cap a Europa de manera directa i sense intermediaris a escala estatal, què ni son necessaris, ni creuen en aquesta concepció plural de l’estat. Tanmateix va admetre que el federalisme es un carreró sense sortida, ja què quan amb molta feina s’aconsegueix una competència, els mateixos polítics aproven alguna directiva a l’eurocambra per deixar el traspàs sense efecte, i confessa que ja  veu impossible la visió federalista, què a mes no creu que ningú a l’estat es cregui necessari.

Sentir els dirigents d’aquest partit com en Joan Saura o ara Joan Herrera defensant aquesta via del federalisme quan ningú a l’estat espanyol vol, ni com diu Romeva necessita aquesta via, ja que cedir poder sense cap necessitat seria molt estrany, i apart, no forma part del tarannà de Castella, com deia es una defensa d’un model virtual que fa perdre qualsevol credibilitat a qui les defensa, ja què sembla que es burla de la realitat i viu en un mon tancat.  Per molt que aquest sector domini aquest partit  i aprovi les directrius per majoria, persones importants dins la formació com en Romeva  arriben a superar aquestes directrius, i comproven que la realitat com ens diu es una utopia que ja no te cap sentit defensar teories de confederació de dos territoris, quan un directament esta per damunt de l’altre, i no te cap intenció de rebaixar el seu poder.

Les enquestes del CEO sempre ens posen les dos opcions en quant a la relació amb l’estat, què son la independència i l’estat federal, què sumat superen des de fa molt de temps el 50%, per tant es positiu que els defensor de la segona opció, comprovin que es impossible, i abracin la primera opció amb naturalitat, per deixar de mirar cap un estat que no ens vol, i girin la vista cap a Europa, què evidentment si que ens voldria des de la nostra pròpia identitat.

En definitiva es una batalla aquesta, que tot hi la incomoditat que provoca en alguns politics que utilitzen el federalisme simplement per no mullar-se, poc a poc s’ha de guanyar per pura i lògica inèrcia històrica, cosa que donarà un nou impuls a l’independentisme per aconseguir l’objectiu.