EL FANG DINS EL FANG
La Comissió de l’operació Catalunya, posa de relleu com el fang va sortir de les clavegueres de l’Estat per una pràctica que va anar molt més enllà de la raonable defensa d’un Estat per salvar la seva integritat costi el que costi. Dins aquest context n’hi ha que posen fang on encara n’hi ha en una gran quantitat.
Efectivament, desprès del pas de diversos dirigents del Govern Popular de l’època, i que senzillament amb la impunitat que els dona un Estat tant poc democràctic com Espanya es van burlar de tothom negant una existència provada amb mil i una proves i que van afectar greument els drets de moltes persones amb espionatges sense control i falsedats per empastifar que posteriorment han esta desmostrades com a falses.
Ahir el President Mas va fer la seva compareixença, recordo va patir aquest espionatge il·legal repetidament i va patir uns atacs amb notícies falses com la seva suposada compte bancària a Suïssa que va influir en les eleccions on va perdre diputats sorprenentment i que posteriorment es va demostrar que era totalment fals. En definitiva una víctima significativa de les clavegueres de l’Estat. Just en aquest context i amb atacs com del representant de VOX amb acusacions sobre la consulta del 9N amb arguments falsos que el President va desmuntar un a un. De totes maneres per part d’Esquerra Gabriel Rufian aliè a tot això va aprofitar per atacar el President i les relacions de Junts amb els Populars, crec que es pot ser miserable però no fins aquests nivells.
Efectivament, els casos de corrupció de Convergència i la relació amb els Populars han estat les preguntes de Rufian. Insistint amb l’amistat amb el fill de Jordi Pujol que ha estat contestat degudament i el desconeixement de les tasques de conseller que han estat explicades degudament. Com no el pacte del Majestic ha entrat a escena quan en clau autonomista, per cert la mateixa que practica el partit de Rufian va portar rèdits, cosa que no podem dir el mateix del seu suport incondicional als socialistes espanyols. La seva critica pels pactes amb populars i pel que es veu diferents dels seus amb el PSOE.
Un pim pam sobre la base d’una superioritat moral inexistent que gasta Rufian i que els fets el deixen en evidència amb aquesta actitud cinica on l’independentisme evidentment no es la seva defensa com ha quedat demostrat sobradament. Davant una víctima de l’Estat durant el procés i que ha estat tractada com a botxí per aquest hipocrita que si la seva paralua tingués algun valor ja fa temps hauria d’haver abandonat el seu escó a Madrid.
Fang dins el fang.