ALBERT CORTES MONSERRAT

Amb la posada en marxa de la impugnació de les candidatures Democràcia 3 milions i Askatasuna, per impedir la seva participació a les eleccions basques amb la cantarella que son hereves de Batasuna, Europa pot observar amb estupor, com aquest Estat del sud del continent segueix amb els tics dictatorials que mai s’ha espolsat del damunt.

Un cop mes el frau a les eleccions basques, aquelles comeses electorals cada 4 anys què segons diuen els mes demagogs i espanyolistes, son la prova que si què exercim el dret a decidir, doncs be, el votant de l’esquerra abertzale al País Basc un cop mes li serà negat aquest dret per imperatiu legal, i per una llei feta a mida i segurament validada per qualsevol dictadura mundial, per impedir que l’independentisme basc mes combatiu tingui veu o visibilitat a les institucions publiques.

Un estat on el pensament únic es la línia a seguir, i on qualsevol dissidència es castigada amb l’anonimat mes absolut.  Utilitzen totes les armes de la seva legalitat per desvirtuar la democràcia, i retallar la llibertat dels pobles que volen ser lliures, i això nomes pot tenir un final, ja què no es pot tenir retingut algú tota la vida per la força, i tard o d’hora la voluntat d’un poble s’acaba imposant.

Seria trist per qualsevol estat democràtic, no per l’espanyol, veure com EA ha acudit al Tribunal dels drets humans del Consell d’Europa per denunciar la vulneració dels drets humans a la societat basca, per no poder opinar i ser consultada sobre el seu futur polític, fent referència a la prohibició i escarafalls que va provocar la consulta del lehendakari aprovada en el parlament i avortada per l’aparell de l’Estat, ja què les dictadures descobertes o encobertes mai permeten que la ciutadania pugui decidir res, per això ja estan ells.

A Catalunya sembla que finalment la Llei de Consultes Populars començarà en breu la seva tramitació parlamentaria, tot hi les reticències dels socialistes catalans què evidentment no els fa cap gracia que la gent lliurement opini sobre determinades qüestions, i desprès de 2 anys i mig amb la llei al calaix les excuses s’han acabat, i amb la novetat de que a nivell català serà el parlament i no el govern el que tindrà l’ultima paraula. Es plantegen quatre vies, el govern, el parlament, la iniciativa popular i la iniciativa municipal.

La novetat abans esmentada es important perquè no dependrà del govern de torn per validar la consulta, cosa què amb els socialistes al poder, la consulta mes compromesa que haguessin realitzat seria el color de les voreres als carrers de Catalunya.

Es un pas mes cap a l’assalt final a la sobirania, i deixar enrere aquest malson que tants disgustos ens ha donat, i què dia rere dia confirma que no vol evolucionar cap a la llibertat i la justícia, ja què no ha deixat el camí començat fa mes de 70 anys, i les excuses es van esgotant i cada cop son mes ridícules, i les mesures mes evidents o radicals per la seva opressió als territoris amb identitat pròpia.