ALBERT CORTES MONSERRAT

Avui s’ha celebrat el Consell Nacional d’ERC, on desprès de la caiguda de Carod Rovira, es tractava del tràmit de proclamar a Puigcercos com a candidat a la presidència de la Generalitat, i veure les diferents reaccions. No hi ha hagut sorpreses, i l’escombrada en el camí que ha anat practicant aquest candidat ha arribat al destí final, què no podia ser d’altra que pasar a ser el líder únic d’aquesta formació.

En el seu discurs ja com a candidat oficial, ha girat en torn a la idea que la propera legislatura ha de ser la del dret a decidir dels catalans, i ha defensat l’independentisme tranquil del partit, què la qualificat com a motor de tot aquest moviment amb temes com el dèficit fiscal, i ha demanat als militants no defallir i fer un pas endavant, recordant que l’absència de la política se’n diu demagògia. Reivindicant que el partit ha deixat de banda les essències, i ha fet un independentisme pràctic que combina la part nacional i social.

Per la seva banda Felip Puig per part de CDC, ja ha avisat que el dret a decidir es incompatible amb el tercer tripartit, i què per guanyar credibilitat tenen que donar suport a la força mes votada, cosa que dubta ja que el nou candidat república, es un dels arquitectes del tripartit.

Realment, i com diu en Puig, els rumors que s’han anat escoltant sobre el tercer tripartit, per part del seus partits que l’integren son totalment incompatibles amb el dret a decidir, ja que el partit més potent al govern actual es totalment contrari a aquest dret, com ha demostrat amb la gran majoria de les peticions de suport als ajuntaments per fer les consultes sobre l’independència, i no vol saber res d’un canvi del marc establert que ara defensen com a bons nacionalistes espanyols, pel que fa a ICV, les seves opinions son contradictòries, i no ja una postura definida, per tant si es vol donar aquest pas totalment coherent amb el que eren els ideals del partit republicà difícilment serà creïble amb aquests companys de viatge.

Tanmateix la deriva ideològica amb eufemismes com l’independentisme tranquil o la pluja fina, no conviden a l’optimisme sobre les vertaderes intencions d’aquest partit. Els moviments interns, on els defensors  de l’eix nacional, i els mes crítics amb el tripartit han anat marxant, i on els mandats dels Congressos, com es la consulta a les seves bases en el frau de l’acord del nou sistema de finançament han estat ignorats, tampoc conviden ni donen credibilitat a aquesta crida al dret a decidir.

Tant de bo rectifiquin, i finalment si una força netament independentista fa entrada al Parlament, i donin tot el seu suport  poc o molt que els quedi, però la trajectòria i els avals i moviments amb el nacionalisme espanyol més ranci, del qual van de bracet no conviden a cap garantia de credibilitat.

Els intents desesperats per monopolitzar les consultes, per sort aturats per les entitats sobiranistes, ja que el que han negat al Parlament amb la ILP, difícilment es creu ningú que ara ho vulguin defensar als municipis,  la famosa equidistància que anirà en augment a mesura s’apropin les eleccions, però que en el fons es poc creïble, i ara aquest dret a decidir oblidat fins ara amb uns quants anys al govern, es un exemple més de la demagògia dels partits actuals instal·lats al Parlament català.