ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL DOBLE LLENGUATGE DE MAS O COM INTENTAR NO ANAR ENLLOC

General

El president català Artur Mas en una entrevista al diari Financial Times, parla d’un divorci entre Catalunya i Espanya, si el govern de Mariano Rajoy rebutja el pacte fiscal, posant com a data a finals de 2012 o principis del 2013, i que la negativa donarà un impuls a l’independentisme, i que no veu cap raó per no esdevenir un estat com Finlàndia o Holanda posat el cas, per altra banda a casa nostra ja hi ha data per la trobada de Rajoy i Mas, i tant sols es tocarà el pacte fiscal de refilo, ja que diuen primer s’ha de fer els deures a casa,  i mentrestant Mas Collell amb el ministre espanyol del ram se sent satisfet per anar en la mateixa línia. Diguem desconfiat, però crec que ens volen fer passar bou per bestia grossa.

El president parla en el diari financer internacional amb els termes esmentats, i adverteix que si l’Estat espanyol ens nega el respecte i l’ajuda, el sentiment que Catalunya necessita un estat continuarà creixent, ja que molts catalans tenen la sensació que no es respecta la seva identitat o la seva llengua, i que no reben suport en matèria econòmica i social, per tant parla de que el nostre objectiu es la sobirania fiscal, i a llarg termini ja es veurà, ja que no es pot suportar el drenatge fiscal del 9% del PIB, i com deia no veu cap raó per no esdevenir un estat normal, ja que volem ser la Holanda del Sud i ho podem ser, encara que la societat catalana esta dividida, però en canvi amb el pacte fiscal hi ha més suport. Diu que si Espanya ens ajuda, la societat catalana no esta en contra de pertànyer-hi. Per altra banda Mas Collell destaca el compromís total del Govern amb els ajustos d’austeritat, i veu la mateixa línia, i vol una cooperació i treball conjunt amb el ministres. No porta una llista de reclamacions, però te en ment tots els deutes espanyols a Catalunya recents, uns 2500 milions pel cap baix. A banda a l’1 de febrer volen un bon inici de relació institucional entre Mas i Rajoy, i evitarà posar com a qüestió central el pacte fiscal, i si les mesures per reactiva l’economia, i recorda que primer s’ha d’aprovar el pacte al Parlament i intentar afegir PSOE-C i PP a l’acord.

Segueix la presa de pel a la ciutadania, no es pot dir blanc en un lloc i negre en un altre, la credibilitat queda tocada i difícilment es recupera. Diu que no veu cap raó per no ser la Holanda del Sud, però amb l’excusa inventada del suport social insuficient, tria ser una regió de tercera espanyola. La decisió es greu, i impròpia de qui te una mica d’estima pel país, i perquè no dir-ho responsabilitat. Diu que molts catalans ja no se senten respectats en tots els àmbits, li diria que això succeeix des de fa 300 anys, i per tant l’objectiu no es un pacte fiscal insuficient i enganyós, es com deia ser un estat, i a més a curt termini, hauria de pensar que no hi ha sobirania fiscal per Catalunya sense Estat, les dues coses van lligades, des de les Espanyes ja ho han dit del dret i del reves. Catalunya te un paper predestinat dins el territori espanyol, i aquest no variarà, més enllà de petites diferencies que els partits catalans de torn amb una actitud impròpia i vergonyosa s’han encarregat d’amplificar, i posar a l’alçada d’un campanar. Parla de major suport al pacte fiscal, i pregunto com ho sap, i com ho pregunta, no se n’adona que es una mentida, el pacte es impossible, bàsicament perquè no hi ha pacte, un te el poder i l’altre demana, això Sr. Mas no es cap pacte, a més pretén incloure les forces nacionalment espanyoles que precisament ja han negat qualsevol avenç fiscal a Catalunya, que creu que en sortirà de tot plegat, son dos camins diferents, i no es poden ajuntar. Per altra banda diu que si ens ajuden els catalans no estan en contra de pertànyer a l’Estat actual, pregunto com ho sap, vostè es creu que desprès de 300 anys, i moltíssims greuges acumulats, ara es podria rectificar amb això, doncs jo li diria que no, es més jo no el vull el pacte fiscal, simplement vull un estat que ja el porta incorporat, i m’estalvio la solidaritat meravellosa que els catalans haurien de pagar per pertànyer a un estat que no ens vol igual que els altres.  Per acabar-ho de reblar, Mas Collell no reclama els nostres deutes, i sembla que vol començar un idil·li amb el ministre de torn, quan fa poc va dir que ens estaven asfixiant amb les seves mesures, i Mas amb la seva reunió amb Rajoy, tampoc portarà el famós pacte, pel qual sembla s’ha d’ajornar la nostra decisió de ser un estat, i ens hem d’esperar al 2013, ja que diu vol marcar el tempo de la negociació, aquesta si que es bona, de quina negociació parla, es totalment inversemblant, i indigne d’un representant del nostre poble.

En definitiva, ja n’hi ha prou d’aquesta presa de pel, vull ser Holanda i no Múrcia amb tots els respectes, i el president els posa a la mateixa alçada, i això es intolerable.

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.