ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL DIÀLEG ESPANYOL ES SINÒNIM D?IMPOSICIÓ

Sense categoria

En una democràcia com l’espanyola amb tantes mancances i vicis enquistats, passen coses com les que es van sentir ahir al Congrés de Madrid, on el dos partits majoritaris, i nacionalment com dues gotes d’aigua, van acordar aquesta imposició financera i retallada autonòmica, amb l’excusa de les pressions europees, i un cop presentat l’acord, i sense voler tocar ni una coma, ofereixen diàleg a les demes formacions, caldria preguntar per parlar de que. Es una prova més per preguntar-se que hi fem en aquella cambra volent fer esmenes, pactar lleis, i donant suport a pressupostos que sempre acaben a la nostra contra.

El numeret de CIU amb Duran al capdavant sense votar cap posició amb la seva admissió a tràmit, i avisant que si es deixa la federació fora de la reforma constitucional hi pot haver un xoc de trens que no es positiu, diu que ells fan i desfan sols, i que han trencat el pacte constitucional, ja que no s’ha convidat als nacionalistes catalans al debat, tot hi així va anunciar que presentarien esmenes de cara a la votació definitiva, avisant que estant d’acord en una limitació del dèficit públic, però fixada pel Parlament, i on aquests siguin competents per la emissió de deute per minimitzar l’agressió autonòmica financera, i no donar la semblança de que es tracta d’un estat unitari.

Realment, la hipocresia d’en Duran no te límits, fa el número, però segueix negociant, alhora diu que un xoc de trens no es positiu, caldria que expliqui, per qui no es positiu, crec que Catalunya fa temps que ha de dir prou, i el xoc es inevitable, els problemes si no s’afronten, mai deixen de ser problemes, un cop es decideix posar fil a l’agulla, l’enfrontament esta servit, però per arribar a la solució, diu que trenquen el pacte constitucional, es pot saber de quin pacte parla, es deu referir el que van fer les forces sortints de la dictadura militar per intentar posar una cortina de fum democràtica, i vetllar pels seus interessos per damunt de tot, per cert els nacionalistes catalans mai han tingut el poder d’obrir boca en la sagrada constitució, en tot cas els nacionalistes espanyols com ell mateix, que no s’equivoqui, no hi hem estat convidats, i tenim un paper molt definit i concret reservat. També ens diu referint-se a socialistes i populars que fan i desfan sols, potser no sap que son el 90% de la cambra, i per tant ho poden fer, a més i sumem el factor de que nacionalment son idèntics, i per tant, posen per davant l’estat abans que el seu partit, se’n diu tenir sentit d’estat, cosa que els catalans en tenim ben poc, per no dir gens, difícilment posem els nostres interessos com a poble per davant del partidet o personatge de torn, i així ens va. En Duran es un clar exemple, un poble que no pot decidir res, que no pinta res, com ell mateix diu, que viu espoliat, i pagant bona part de la festa espanyola, amb un sacrifici descomunal, i ell com si tal cosa, segueix negociant pressupostos, lleis espanyoles, i tot  tipus de reglaments, que la majoria acabant anant a la nostra contra, aquest es el sentit d’estat del personatge, que es conforma i accepta fer unes propostes per minimitzar l’agressió, no per rebutjar-la, simplement fer-la més digerible, reblant el clau, quan diu que si no semblarà un estat unitari, es que sempre ho ha estat, que no ho sabia el Sr. Duran, mai hi ha hagut la més mínima intenció de no ser-ho, es completament coherent, les autonomies son una farsa que cal combatre, i anar afeblint progressivament i amb la crisi, la oportunitat esta servida  amb safata.

En definitiva, i un cop més, aquesta misèria que ens arrossega permanentment, i un estat espanyol que segueix la seva línia, el problema es nostre, i no seu, no ens oblidem d’això.

  1. Ells són els miserables!

    Els artífexs de la nostra misèria són “els miserables!”.

    Pujol, Mas, Duran, Trias i anar seguint!

    Pujol parla de que hi haurà una greu involució en tot … Quans anys fa que dura i creix la nostra involució?

    Els nostres drets i els nostres èxits nom´s els podrem fer créixer, no pas decréixer, amb un estat català independent.

    Per tant si en lloc de xocs de trens i involucions volem progressar i millorar en tot cal que ens disposem a ser independents i ho podem fer, no costa res posar-s’hi.

    Senyors miserables de Convergència no ens enganyin amb “papus” estranys que vindran en 2, 3 o 4 anys, perquè el principal i més fastigós “papu” ja fa segles que el tenim a sobre, i vostés en són els principals còmplices.

    Salvador Molins, BIC, Catalunya Acció.

  2. De fet , si les autonomies de règim comú , se les va ofegant financerament , i comencen a retornar competències , això pot ser el principi del final del “Estado de las autonomias”, perquè si no hi ha diners ,   no hi hauràn  polítics.  El “café para todos” va ser un disbarat.

Respon a M. Farr Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.