EL DIA DESPRÈS DEL CERTIFICAT DE DEFUNCIÓ SOCIALISTA
El conseller Castells va abandonar abans d’acabar la reunió de l’executiva del PSC-PSOE, on per cert diuen que no es va sentir la seva veu critica, i va volar a Madrid en busca de bones noticies en el Finançament, i va tornar amb les butxaques ben buides.
Se’ns dubte la dura advertència dels socialistes catalans als seus homòlegs espanyols ha deixat espantats i garratibats al govern de Zapatero què busquen desesperadament una solució al finançament català. Això entendria qualsevol mortal que seguis la noticia per TV3, què segueix insistint en aquest enfocament del tema, i on no hi ha ni la mes mínima critica a la traïdoria d’aquest partit amb els nostres interessos, quanta raó te en Víctor Alexandre amb el seu llibre “TV3 a traïció”, i la denuncia continuada de l’espanyolització de la cadena en mans del PSC, i on els missatges subliminals i la cada vegada mes nombrosa presencia del castellà ja es un fet clarament provat.
Aquest domini dels mitjans també ha estat molt present en el món de la radio, on Catalunya Radio amb la substitució de la crosta nacionalista per persones mes properes als postulats del regim, s’han reflectit amb una clara disminució d’oients, i una apropament d’altres cadenes amb una idea mes nacional de la realitat.
Aquesta es una de les obres d’aquest partit, que per cert amb el deixar fer dels seus socis de govern ha realitzat a consciència, això, i el seguiment i acatament constant a les ordres de Zapatero, on la súper ministra de defensa Carme Chacón que tant ens animava amb la seva Catalunya optimista, simplement s’ha oblidat completament dels votants que la van portar al seu càrrec actual.
Com diu avui en Xavier Mir en el seu bloc no falten 16 dies, en sobren 129, des d’aquell llunyà agost on simplement s’havia de complir una llei orgànica anomenada Estatut, ara ens trobem contrarellotge en una cursa per no superar la tercera data d’ajornament com si fos una qüestió de legalitat inajornable, i les lleis tinguessin com es sol dir amb la felicitació en els aniversaris, que tenen vuitada, o sigui un període per darrere de la data on tot es possible, i el temps s’atura.
El PSC-PSOE ha firmat la seva sentencia, i tal com va fer 3 dies desprès d’aprovar l’Estatut al Parlament presentant esmenes al text, s’ha posat a l’altre costat de la taula en la negociació i contra els seus votants i suposats interessos.
Tots els partits han comes moltes errades, però aquesta ha estat la gota que ha fet vessar el got, i vist els nivells de presa de pel molt superiors que amb un govern del PP a Madrid, la unió en base al dret a decidir dels dos partits catalans CDC i ERC, mes qui vulgui afegir-s’hi es fa imprescindible per presentar una moció de censura al govern, i començar el procés d’emancipació nacional com a única sortida possible a aquest pou sense fons on ens trobem instal·lats.
Comencen a sorgir iniciatives a la xarxa com el Facebook “grup PSC, no gràcies”, i d’altres que demanen foragitar aquesta delegació del PSOE a Catalunya dels llocs de responsabilitat que ara ocupen, Esquerra ara en te una bona oportunitat de redimir-se una mica, i recuperar una mica de dignitat ja què no pot seguir en aquest govern desprès del proper incompliment l’1 de gener, i ha de dir prou per recuperar una mica d’il·lusió o enfonsar-se al costat del grup socialista.