ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL DIA DE LA MARMOTA

Trobo molt encertat la comparació del film del dia de la Marmota amb les aparicions d’en Duran als mitjans. Res de nou a l’horitzó. El país ha canviat, el seu mateix partit ha evolucionat, però ell segueix ancorat en la seva posició, evidentment legitima, però no ho es tant defensada des d’una plataforma que va en sentit contrari al seu. El més honest seria deixar pas i no embrutar o torpedinar un projecte des de dins. Encara somia amb ser candidat a unes eleccions espanyoles properes que encara no se sap si ni tant sols hi participarà el seu partit depenent del 27 S, i intenta posar aigua al vi davant els clams de la societat i del seu propi partit, on a nivell de militància no es pas una majoria en els seus posicionaments. Intenta defensar la seva foto a la gran habitació de luxe a Madrid, quan sap que es una indecència sense límits, i per últim intenta fer veure que no ha quedat totalment en fora de joc. No hi ha dubte que abans del 27S per dignitat hauria de prendre decisions abans no siguin més doloroses quan les prenguin els altres que com diu la Marta Lasalas ja no haurien d’espantar a ningú.

Phil Duran

Marta Lasalas
El dia 2 de febrer la marmota Phil posa punt i final al període d’hivernació i surt del seu cau. Si quan treu el nas veu la seva ombra –perquè fa sol- se n’hi torna. Això vol dir que el fred de l’hivern durarà unes quantes setmanes més. Si no fa sol i no veu la seva ombra, Phil sortirà: L’hivern, segons assenyala la saviesa popular, acabarà aviat.

La marmota Phil –que encarna una antiga tradició als EEUU i Canadà- viu a un poble de Pennsylvania que es diu Punxsutawney, i es va fer coneguda arreu del món gràcies a una pel•lícula de Bill Murray on l’actor encarna un meteoròleg de TV que es queda encallat en el temps en un 2 de febrer justament en aquesta població nord-americana. Cada matí el meteoròleg es lleva en el dia de la marmota a Punxsutawney i ha de tornar a fer la retransmissió de les mateixes previsions d’en Phil. I així un cop i un altre i un altre…

A Catalunya, no tenim marmotes amb aquestes habilitats predictives i ens hem de conformar amb el que ens diuen hàbils meteoròlegs com en Francesc Mauri o l’Abel Queralt. En canvi, molt sovint, sí que semblem atrapats en el dia de la marmota. En comptes d’en Phil tenim els nostres polítics. En tenim molts. Ahir, 2 de febrer, li va tocar sortir del cau a en Josep Antoni Duran. Feia solet i va veure clarament la seva ombra. Va escoltar les preguntes de Jordi Basté a RAC-1, va respondre el mateix que respon sempre –la qual cosa agradarà més o menys, però, no deixa de ser tot un homenatge a la coherència i la constància en el discurs- i se’n va tornar al cau. El termòmetre polític va caure de cop uns quants graus i ens va deixar clar que l’hivern va per a llarg. Si seguim així, no l’esbandirà ni l’estiu que ens separa de les pròximes eleccions catalanes. I és que, davant les respostes habituals, la reacció va ser també l’habitual.

El més curiós de tot és que les declaracions de Duran sempre –però, sempre, sempre, sempre- reben la resposta de CDC i ERC. Sempre piquen, com enxampats per sorpresa. PP i Ciutadans no cal ni que s’esforcin. Les formacions sobiranistes –també en aquest punt- s’ho fan tot soletes. El dia de la marmota té aquestes coses. Es repeteix un cop i un altre i, per tant, és del tot previsible. Errors inclosos. S’imaginen que a més s’intentés aprofitar la repetició per trobar la resposta correcta? Fins i tot Bill Murray ho intenta…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.