ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL DIA D+1

Sense categoria

No cal fer veure més que no passa res, o intentar dissimular les coses, l’Estat espanyol crescut per la feblesa catalana, i la falta de reacció va collant l’autonomia catalana per completar l’assimilació, i alhora el parlament català amb una majoria de partits nacionalment catalans mira cap un altre costat, tot plegat força lamentable. De totes maneres l’entitat Sobirania i Justícia, organitza unes xerrades amb experts de com seria un cop fet efectiu el nou estat, i veure com tot es posa a lloc per resoldre els dubtes existents, i que a falta d’un bon projecte polític que faci pedagogia es una nova eina útil per respondre les incògnites d’algunes persones.

Efectivament, experts internacionals analitzaran com s’haurà de fer el contracte de separació amb Espanya, amb exemples que ja han succeït. La separació de bens entre Espanya i Catalunya, la fixació de les fronteres, la retirada de l’exèrcit, el futur ingrés a l’ONU, les seleccions esportives pròpies, tot una sèrie de temes que s’hauran d’afrontar, i que cal veure com s’ho han fet altres estats en la mateixa situació. Aquesta entitat esmentada fundada per Agustí Bassols organitzarà la primera “Catalonia’s Self Determination Conference – Bulding a new state”, i es farà a Barcelona el 3 de novembre amb experts, què han vist el procés dels Balcans, els referèndums del Quebec, o el naixement de Kosovo per posar uns exemples. Bàsicament vola anar més enllà, no tant com hi arribarem, sinó l’endemà i com s’organitzarà, cosa que moltes vegades els unionistes amb falsedats, intenten crear una gran confusió, i no poden rebatre amb dades per exemple el dèficit fiscal, fins hi tot estan disposats a viure pitjor que la resta de l’estat espanyol, i tant sols apel·len al discurs identitari que nosaltres ja hem traspassat.

Crec que iniciatives com aquestes son les que ens convenen, el com arribar-hi, i més dins d’una democràcia tant precària com l’espanyola, es bastant clar, que no es pot fer per la via referèndum, ja que no seria legal en l’estat que ara ens trobem, i per tant allà on resideix la sobirania del poble català, es a dir el Parlament te la paraula, i la declaració unilateral, perfectament possible, ja que una majoria nacionalment catalana es una realitat, es la via, que desprès i un cop posats en mans internacionals, es pot validar en un referèndum per la població, però sota la nova legalitat. Aclarit això, l’espanyolisme ranci, sense arguments favorables en dades, tant sols imposa la seva voluntat identitaria sense cap sentit comú, i davant això, i donat que de moment cap partit català sembla interessat en presentar ja unes bases series sobre el tema, anirà molt be per presentar en l’imaginari col·lectiu, però basat en fets reals que ja han succeït com serà l’endemà, i com es poden solucionar tots els entrebancs que sorgiran com ja he esmentat anteriorment, i de passada crear una sèrie d’arguments per contrarestar aquestes mentides desesperades, què venen des de territori espanyol, i de gent més propera com en Duran, i molts d’altres que difícilment defensaran mai la llibertat del poble català, i seguiran buscant mil i una excuses abans d’afrontar la realitat.

En definitiva, i davant els atacs i reaccions de fum d’aquests dies, no be malament iniciatives serioses, per crear un projecte que de moment l’independentisme no ha estat capaç de crear, amb un relat que hauria de guanyar clarament en unes eleccions, però que les misèries personals de moment han impedit.

 

  1. Ni derrotisme ni lusionisme , però negar l’avançament independentista dels últims cinc anys , pot semblar un símptoma d’autisme. El camí és el bo ,  ara ens falta fer-ho en la velocitat adequada , radicalitzar el “discurs”, per no ser repetitius , hi deixar de donar “peixet”.
    Magí ll*ll

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.