EL DESANIM NO VA ENLLOC
Som un poble que caiem fácilment en el desanim i la frustració, moltes vegades sense motius aparents. Ho podem tenir tot a favor que nomes una espurna per petita que sigui ens deixa estabornit i convençuts que hem perdut la partida. Això ho hem sentit moltes vegades dels seguidors del Barça, on els demes veurien euforia, nosaltres preocupació per molt que el resultat sigui espectacular. Segurament ho portem a l’ADN, i no hi ha dubte que les derrotes com a poble també ajuden i la repressió patida es un element essèncial.
Tanmateix, ara tenim una ocasió històrica, sense precedents en els últims 300 anys, decidir el nostre propi futur amb la força del vot i de la nostra decisió. Mirem enrere i veiem molta gent que ja ha desconnectat de l’Estat espanyol des de l’afer de l’Estatut, que ha vibrat amb prop de 2 milions de persones en les 3 últimes Diades amb imatges tant espectaculars com la Via Catalana o la V de l’any passat que han donat la volta al món i han situat el nostre afer a totes les cancelleries amb cara i ulls. Alhora veiem com per primera vegada hi ha un Govern a la Generalitat 100% compromés amb el Procés, un President que ha agafat el guant de la societat i ha seguit la corrent per fer-la possible. Fins hi tot hem votat el 9 N encara que sense validació legal, però en un dia per recordar i de desafiament a l’Estat amb un èxit aclaparador.
En definitiva hem seguit tots els passos escrupulosament democràtics i arribem a 3 mesos de la votació definitiva amb tots els entrebancs que vulgueu i alguns sembla que encara no han entés el que ens hi juguem posant per davant l’odi entre partits i persones per davant de l’objectiu principal. A l’altre costat veiem com el principal enemic s’organitza en forma de Catalunya en comú per evitar el nostre dret democràtic a ser el proper Estat d’Europa.
Les entitats tenen una gran responsabilitat, i l’ANC concretament en la seva consulta ha de deixar clar si els socis ho volen que serà el garant de la unitat d’aquesta força, que no vol dir una sola llista, però ha d’aturar aquest desgavell diari que veiem i que ens aboca al fracás amb arguments sectaris per totes bandes que nomes ens perjudiquen a nosaltres.
En definitiva el 27S ha de ser un segon 9N, però aquest cop amb resultat de veritat i per ser executat. Una nova Via Catalana somrient i pacífica que vol culminar el procés i vol fer d’aquestes eleccions un gran referèndum de si o no. Els partits han d’entendre que és això i nomes això. Prou de caure en el debat social parcial i en el model dirigit i legitim de cada partit que en unes eleccions normals seria el que tocaria. Ara es tot un altra cosa.
Nomes així podem arribar a la victòria final, i aquest cop la culpa no la podrem donar a Madrid si no fem les coses bé.